El Papa ha expressat aquest diumenge el seu desig “que l´Esperit Sant doni força a tots els missioners ad gentes i sostingui la missió de l´Església arreu del món”. Durant la pregària del Regina Caeli davant de milers de persones a la Plaça de Sant Pere, coincidint també amb el dia de la Pentecosta, Francesc ha recordat que, tot just aquest diumenge, ha estat publicat el seu missatge per a la propera Jornada Mundial de les Missions, el DOMUND , que se celebra cada any al mes d´octubre. Abans de saludar els nombrosos creients presents al Vaticà, el Sant Pare ha reflexionat sobre “la gran festa de la Pentecosta”, que culmina els 50 dies de Pasqua. “La litúrgia ens invita a obrir la nostra ment i el nostre cor al do de l´Esperit Sant, que Jesús va prometre diverses vegades als seus deixebles, el primer i principal do que ell ens ha donat amb la seva Resurrecció”, ha assegurat.
En la mateixa línia, el pontífex ha comentat que, “gràcies a l´Esperit Sant, amor que uneix el Pare i el Fill i deriva d´ells, tots podem viure la mateixa vida de Jesús”, perquè és ell qui “de fet ens ensenya cada cosa, és a dir, l´única cosa indispensable: estimar com estima Déu”. A més, ha explicat que Jesús, “en prometre l´Esperit Sant, el defineix” com un altre Paràclit, “que vol dir Defensor, Advocat, Intercessor“. És “aquell que ens assisteix a la vida” i exerceix una “funció d´ensenyament i de memòria”. El Papa també ha subratllat que “és precisament l´Esperit Sant el qui ens ensenya tot i manté viu l´ensenyament de Jesús” fins al punt de “fer que es transformi en part de nosaltres i esdevingui carn de la nostra carn”.
Abans, durant la Missa a la basílica de Sant Pere, Francesc ha destacat que la missió de Jesús, culminada amb el do de l´Esperit Sant, tenia la finalitat essencial de «restablir la nostra relació amb el Pare, destruïda pel pecat; apartar-nos de la condició d´orfes i restituir la de fills». En la seva homilia, el Sant Pare va dir que, també en el nostre temps, “hi ha signes de la nostra condició d´orfes, com també una certa solitud interior, una suposada independència de Déu, un analfabetisme espiritual i una dificultat de reconèixer l´altre com a germà”.
A tot això, segons ha recordat el Bisbe de Roma, s´oposa la condició de fills, que és el nostre «ADN» més profund, un signe d´identitat que, en canvi, va ser destruït i es va necessitar el sacrifici del Fill Unigènit perquè fos restablert. «De l´immens do d´amor, com la mort de Jesús a la creu, ha brollat ??per a tota la humanitat l´efusió de l´Esperit Sant, com una immensa cascada de gràcia. Qui se submergeix amb fe en aquest misteri de regeneració reneix a la plenitud de la vida filial», ha conclòs.
