La trobada amb el gran imam Ahmad Al-Tayeb, el 23 de maig al Vaticà, ha estat un dels darrers gestos del papa Francesc en el seu impuls decidit en favor del diàleg ecumènic i interreligiós. I el gest, d’altra banda, no ha estat anodí. Ahmad Al-Tayeb és el gran imam i xeic d’Al-Azhar i, per tant, la més alta distinció religiosa a Egipte que presideix l’organització de la Mesquita d’Al-Azhar, de la seva Universitat i del seu consell de savis musulmans a Egipte.
«Sens dubte aquesta trobada ha estat un pas gegantí per reprendre les relacions entre el Vaticà i la Universitat d’Al-Azhar», ha expressat Mohammed Halhoul, secretari general de la Federació Islàmica de Catalunya i portaveu del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya. «Després d’una ruptura de més de cinc anys, és una decisió ferma per iniciar una nova etapa de relacions, a la qual seguiran diverses trobades i la represa de projectes de diàleg entre el Vaticà i la Universitat Islàmica d’Al Azhar.»
El dissabte 16 d’abril el papa Francesc visitava l’illa grega de Lesbos i, en concret, el centre de refugiats de Mòria. Però no hi anava sol, ja que l’acompanyaven el patriarca ecumènic de Constantinoble, Bartomeu, i l’arquebisbe d’Atenes i tot Grècia, Jeroni, tots dos representants de l’Església ortodoxa. «Sempre és bo, necessari i convenient fer fructificar aquests gestos per al bé de tots, sobretot pels desemparats que necessiten l’esforç comú», reconeix l’arxiprest pare Joan Garcia, vicari general de l’Església ortodoxa Sèrbia per a Espanya i Portugal. «Tota trobada d’amistat és positiva, però més enllà de la diplomàcia, calen accions eficients perquè, si no, el gra de blat se l’emporta el vent», adverteix el pare Garcia.
El 17 de gener passat el papa Francesc va visitar la sinagoga de Roma, la més antiga de la Ciutat Eterna. Era el tercer Pontífex que ho feia després de Joan Pau II i Benet XVI. El motiu era retre homenatge i pregar per les víctimes jueves de l’Holocaust. «El papa Francesc constantment predica per la vida de les persones, alertant sobre les injustícies i les persecucions xenòfobes», expressa Jorge Burdman, responsable d’Educació i Diàleg Interreligiós de la Comunitat Israelita de Barcelona.
El musulmà Mohammed Halhoul, l’ortodox Joan Garcia i el jueu Jorge Burdman són membres del Grup de Treball Estable de les Religions, resultat del compromís conjunt de l’Església catòlica i de les altres religions minoritàries presents a Catalunya com la protestant, l’ortodoxa, la musulmana i la jueva. L’actual president del GTER és el mateix Jorge Burdman, que ha rellevat en el càrrec el pastor evangèlic Guillem Correa.
