Quan es compleix el primer aniversari de la constitució de l’Ateneu Sant Pacià, pulmó intel·lectual de l’Església catalana, el balanç no pot ser més positiu. «L’Ateneu Sant Pacià és una realitat acadèmica esplèndida de l’Església catalana, que és integrada per dotze centres universitaris i 3.000 alumnes», va remarcar el seu rector, Armand Puig, en l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2016-2017. Però a banda de fer balanç d’aquest primer any de recorregut, l’acte va servir per marcar la línia de present i futur. Així, Armand Puig va anunciar que l’Ateneu dedicarà els pròxims tres anys acadèmics a la reforma de l’Església impulsada pel papa Francesc.
L’Ateneu Sant Pacià només té un any d’existència, però no així les institucions que aixopluga: les facultats eclesiàstiques de Teologia, de Filosofia i (constituïda recentment) l’Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes; els Instituts Superiors de Ciències Religioses (Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Mallorca i Vic), l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, l’Institut de Teologia Fonamental i el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca. «Unint forces —va dir Armand Puig— hem eixamplat la nostra base acadèmica; ara cal esforçar-se perquè aquesta base creixi, tant a Barcelona com a les altres seus diocesanes de Catalunya i Mallorca.»
Una altra novetat d’aquest curs és que comença les seves activitats la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Josep Pont i Gol, que els bisbes catalans han creat per tal de construir un espai de reflexió pastoral fonamentat en el discurs teològic per als temps actuals. La Càtedra respon a la fusió de dues realitats que van aparèixer a Catalunya per donar resposta a l’aplicació del Concili Vaticà II: el Centre d’Estudis Pastorals i el Seminari de Teologia Pastoral, dependent de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Segons el seu director, Daniel Palau, prevere del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, «l’objectiu de la Càtedra és repensar, reformular i reimpulsar altra vegada la pastoral i l’herència del Concili Vaticà II a la nostra realitat de les diòcesis de Catalunya».
