Malgrat les inevitables crítiques, el fet d’haver triat peral pregó del Domund d’enguany Pilar Rahola, que es presenta com a no creient,és un doble encert: d’una banda, ajuda a normalitzar públicament les relacionsde l’Església amb la resta de la societat, de l’altra, implica que la comunitatcatòlica es deixa interpel·lar per una veu molt escoltada i una opinió moltllegida. La periodista va reiterar la seva admiració envers els missioners:«Quina idea lluminosa, quin ideal tan elevat sacseja la vida de milers depersones que un dia decideixen sortir de casa seva, travessar fronteres ihoritzons i aterrar als indrets més abandonats del món, en aquells foratsnegres del planeta que no surten ni als mapes! Quina revolta interior han deviure, quina grandesa d’ànima han de tenir, dones i homes de fe, l’amor a Déudels quals els porta a entregar la vida al servei de la humanitat! No imaginocap revolució més pacífica, ni cap més fita més grandiosa.» Rahola vareivindicar conceptes com «caritat cristiana» i «evangelització»: «Per què noha de ser pertinent portar la paraula d’un déu lluminós i bondadós, que tambéaspira a millorar el món? Per què (…) fer propaganda ideològica és correcte,i evangelitzar no ho és? (…): perquè els qui ho rebutgen ho fan també permotius ideològics i no per posicions ètiques.» En l’emblemàtic marc de laSagrada Família, l’escriptora va arribar a dir que els deu manaments permetrien«tornar a alçar la civilització moderna» i que «només caldria que els políticsapliquessin les lleis del catecisme, perquè no hi hagués corrupció, nifalsedat, ni manca d’escrúpols. El catecisme, sens dubte, és el programapolític més sòlid i fiable».
El bisbe Joan Carrera i Pilar Rahola es van admirarrecíprocament. Arran del seu cinquantenari d’ordenació sacerdotal, el 2004, laperiodista el felicitava en un article al diari Avui: «Bisbe, permet-me que etconverteixi en símbol. Els que estimem aquest vell i sovint mesell país, veiemen tu l’exemple del que és el compromís cristià amb Catalunya: compromís amb laterra, amb la llengua, amb el dret i amb la gent. Lluny de mirades integristesde la fe, aliè a les conspiracions de saló, implicat en la ferida col·lectiva,com només ho pot estar qui entén la seva fe com un servei.» I el bisbe liresponia amb simpatia: «El fet que no partim d’una mateixa fe, en sentitreligiós, no ens priva de trobar-nos en el mateix camí: en certes qüestionscreiem coses diferents, en altres la diferència és més en el nom que no pas enel contingut.» Tot un estil de diàleg.
Addenda
Amb motiu de l’especial del Domund, hem contactat ambla missionera tarragonina Maria Isabel Correig, que treballa a Kinshasa(República Democràtica del Congo). Ens ha manifestat el desig de rebreCatalunya Cristiana en paper. És per això que fem una crida a algun padrí opadrina que amb la seva aportació faci possible que Maria Isabel Correig puguirebre notícies de casa seva. Escriviu-nos a redaccio@catalunyacristiana.cat.
