Arran de la publicació de la instrucció vaticana a propòsit de la sepultura dels difunts i la conservació de les cendres en cas de cremació, recuperem l’entrevista que li vam fer l’any passat a Mn. Alfons Gea, responsable del Servei d’Acompanyament en el Dol del bisbat de Terrassa i de l’atenció psicològica a la Funerària Municipal de Terrassa.
En aquesta entrevista, Mn. Alfons Gea, sacerdot i psicopedagog, afirma que “des del punt de vista psicològic, els cementiris es van crear per fer possible aquesta diferenciació entre vius i morts”. A propòsit de la minva de la tradició d’acudir al cementiri, reconeix que “hi ha una tendència que la gent més jove no és tan amant del cementiri com a lloc dels morts, prefereix alguna cosa més efímera i deslocalitzada, perquè també implica menys responsabilitat”.
I afegeix seguidament que tenir les cendres a casa o portar-les a sobre “és un xic patològic, hi ha d’haver una separació entre els que han mort i els que estem aquí”.
