L’any vinent farà cinc-cents de la Reforma luterana(1517-2017). Ja s’estan celebrant una sèrie d’actes ecumènics i acadèmics ise’n preparen d’altres per commemorar aquest esdeveniment històric de tantesrepercussions en la història de l’Església universal.
Martí Luter era un monjo agustí que —amb les seves llums iombres— no pretengué una escissió amb l’Església romana, al contrari, va volerfer una crida al Papa per tal de reformar-la. Luter afirmava l’autoritat de laBíblia en matèria de fe i de vida eclesial: la sola escriptura i la solagratia, és a dir, la salvació només per la gràcia de Déu. Segons alguns, el nomde «protestants» es va començar a usar per designar els partidaris alemanys deles idees luteranes de la Reforma arran de la seva protesta i de la sevaresistència als edictes imperials que buscaven la uniformitat religiosad’Alemanya. Segons d’altres, l’apel·latiu se’ls va atribuir amb ocasió que elsprínceps que seguien Martí Luter van protestar de no poder concórrer a la Dietad’Espira (1529) apel·lant al futur concili.
No seria aquesta l’única reforma de l’Església, li va seguirla reforma catòlica dita impròpiament Contrareforma i moltes congregacions imoviments han viscut també fins al dia d’avui, a diversos nivells, un idealreformador. S’ha fet cèlebre l’aforisme «Ecclesia sempre reformanda»:l’Església sempre s’està reformant. El mateix papa Francesc promou obertamentuna reforma interna de l’Església, de grans conseqüències començant per lacúria. El Bisbe de Roma viatja a Suècia per recordar aquest dolorós migmil·lenni de separació amb els reformats però, alhora per enviar un missatged’esperança: la unitat és possible.
Avui és un signe del temps la treballada proximitat en moltstemes teològics i escripturístics entre catòlics i reformats. La dimensióecumènica ha estat sempre present al nostre setmanari Catalunya Cristiana. Enshonrem dels germans i germanes evangèlics que han col·laborat en les nostrespàgines. Al Primer Pla d’aquest número hi trobareu un ampli i ben documentat reportatgesobre la reforma de Luter confegit pel nostre redactor Eduard Brufau.
S’ha subratllat la desafecció dels reformats envers la Marede Déu. No obstant això, Luter escrivia el desembre del 1544 sobre Maria: «Escomprèn tot el seu honor quan se l’anomena Mare de Déu. Ningú no pot dir altracosa més gran que ella, encara que un tingués tantes llengües com fullatge tél’herba, com estrelles hi ha en el cel o sorra hi ha a les platges. Cal meditaren el cor allò que significa ser Mare de Déu.»
