El Papa Francesc ha fet aquest diumenge una crida perquè “es millorin les condicions de vida a les presons de tot el món i perquè, en aquest Any de Misericòrdia, les autoritats civils promoguin actes de clemència a favor dels presos que considerin idonis per a aquesta opció”. Després de resar l’Àngelus durant el Jubileu dels Reclusos, el pontífex també ha parlat de l’Acord de París sobre el clima del planeta, i ha recordat que “la humanitat té la capacitat de col·laborar per protegir la creació“. A més, ha posat com a exemple, per a l’Església i el món, els 38 màrtirs que beatificats aquest dissabte a Escútari (Albània).
Abans d’aquestes reflexions, el Sant Pare ha presidit, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, la Missa que culminava tot el Jubileu dels Reclusos, en què han participat més d’un miler de persones entre detinguts (entre ells 25 presos espanyols), familiars, personal penitenciari i voluntaris del sector de les presons. El bisbe de Roma, en una llarga i emotiva homilia, ha aprofundit sobre diferents realitats, com ara la condemna, la llibertat, el perdó, l’esperança, la fe, la rehabilitació, el penediment i, com a conseqüència i síntesi, la misericòrdia. En una cita a Sant Agustí, Francesc ha comentat que “una cosa és el que mereixem pel mal que hem fet, i una altra ben diferent és el respir de l’esperança, que no pot sufocar res ni ningú”. En la mateixa línia, ha afegit que “el nostre cor sempre espera el bé, ja que és un deute amb la misericòrdia amb què Déu ens ve a trobar sense abandonar-nos mai”.
El pontífex ha avisat, en un altre moment, que “tots som pecadors” i, moltes vegades, “presoners sense adonar-nos-en”, sobretot quan “ens mantenim tancats en prejudicis, en falsos benestars o en esquemes ideològics”. Sobre això, Francesc ha destacat que, “en realitat, no es fa altra cosa que estar entre les estretes parets de la cel·la de l’individualisme i de l’autosuficiència, privats de la veritat que genera la llibertat”. I parlant de la importància de la fe i de com “és capaç de moure muntanyes”, ha recordat que “només la força de Déu, la misericòrdia, pot guarir certes ferides” i que, quan es respon a la violència amb el perdó, “allà també l’amor, que derrota qualsevol forma de mal, pot conquerir el cor del qui s’ha equivocat”. D’aquesta manera, entre les víctimes i entre els culpables, “Déu suscita autèntics testimonis i obrers de la misericòrdia”, ha subratllat el Papa.
Reflexió sobre la resurrecció
D’altra banda, ja després de l’Eucaristia, Francesc ha dit que ,després de la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració de Tots els Fidels Difunts, la litúrgia segueix convidant-nos a reflexionar sobre el misteri de la resurrecció dels morts. De fet, el Sant Pare ha explicat igualment que l’evangeli d’aquest diumenge XXXII durant l’any presenta un Jesús que s’enfronta als saduceus incrèduls, homes que “intenten posar-li un parany, per ridiculitzar la resurrecció, en el qual Jesús no cau, sinó que reafirma la veritat de la resurrecció quan assegura que l’existència després de la mort serà diferent a la de la terra”.
El Sant Pare ha conclòs que “el Senyor, en aquest món vivim de realitats provisionals que s’acaben, la mort ja no serà el nostre horitzó, sinó que viurem les relacions humanes en la dimensió de Déu i de manera transfigurada”. Després de recordar que la salvació portada per Jesús és per a cadascú de nosaltres i que la vida dels ressuscitats serà semblant a la dels àngels, el bisbe de Roma ha afirmat que “la resurrecció no és només el fet de ressorgir després de la mort, sinó un nou tipus de vida que ja experimentem avui”. També ha recordat que, “si no existís la referència al Paradís i a la vida eterna, el cristianisme es reduiria a una ètica, a una filosofia de vida”.
—————————-
En una llarga homilia, el Sant Pare ha comentat que “una cosa és el que mereixem pel mal fet i una altra, el respir de l’esperança” davant la misericòrdia
