«Un cristià és assassinat cada cinc minuts al món»; «el cristianisme és la religió més perseguida del món»; «al segle XX hi ha hagut més màrtirs que en els 19 segles precedents»… Amb aquestes dades tan contundents s’expressava l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, en la presentació de l’Informe de Llibertat Religiosa 2016. Aquest informe l’elabora cada dos anys la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada (ACN) i analitza el compliment, des de tots els credos, del dret a la llibertat religiosa a 196 països del món.
Una de les principals conclusions d’aquest informe, respecte l’anterior, és que hi ha un retrocés clar de la llibertat religiosa. Segons el director d’ACN-Espanya, Javier Menéndez Ros, «la llibertat religiosa és un dret fonamental, per molt que es vulgui ignorar en el nostre món actual. Ens hauria d’esparverar aquest fet perquè quan falta aquesta llibertat, falten moltíssimes altres llibertats i drets fonamentals. El 20% dels països pateixen violacions greus contra la llibertat religiosa».
L’informe d’ACN apunta que l’islam extremista és la principal amenaça i causa de persecució. Així, Javier Menéndez subratllava que «un de cada cinc països ha patit atacs islamistes radicals. Es tracta d’un hiperextremisme islàmic, encarnat per Daesh. Molts grups terroristes d’altres països s’hi coordinen i s’hi afilien». I oferia noves dades preocupants: «334 milions de cristians viuen en països de persecució i 60 milions en països on són discriminats.» Tot i aquesta crua realitat, també aportava una llum: «Com a cristians, creiem fermament que Jesucrist triomfarà, Ell ens ha dit que serem perseguits. La història de l’Església està plena de màrtirs… tenim la nostra mirada posada en l’esperança.»
Mons. Jean Abdou Arbach, arquebisbe d’Homs des del 2012, va ser l’encarregat de posar veu i rostre a aquestes dades de patiment i dolor. «He vist cavar tombes dels sacerdots, creus trencades, icones destrossades… va ser molt dur…» I prosseguia: «Els islamistes radicals donaven tres opcions als cristians si no se’n volien anar: pagar un impost (durant un any i mig el vam pagar), convertir-se a l’islam o el martiri. Quan els cristians ja no van poder més, se’n van anar. On és la llibertat? Ha mort molta gent per la seva fe.»
L’arquebisbe d’Homs assegurava que els cristians no se’n volen anar de Síria. Per això demanava ajuda perquè els cristians no hagin de deixar el seu país. I aprofitava per fer una crida múltiple: «Demano a la comunitat internacional consciència i conèixer la realitat de la guerra al Pròxim Orient; demano als líders, sobretot d’Europa, que treballin per la pau i que no venguin armes als rebels, i demano una voluntat de tots els poders internacionals que sostenen la guerra perquè la pau és possible si hi ha voluntat.»
