Recentment va estar a Barcelona Mons. Fernando Chica Arellano, representant pontifici davant de la FAO, el FIDA i el PMA (organitzacions de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, amb seu a Roma), per impartir la xerrada Laudato Si: claus per superar la malnutrició infantil en el planeta. La seva manera de parlar, pausada i tranquil·la, no és impediment per defensar amb fermesa i passió als fòrums internacionals la postura del Papa davant de la fam al món.
«Per a nombroses persones i instàncies, la Laudato si ha esdevingut una mena de brúixola que marca camins, un estímul que convida a sentir el crit de la terra, en una finestra oberta a l’esperança», sosté Mons. Chica Arellano. «El nostre planeta té moltes ferides, enormement vistoses en múltiples llocs. On abans hi havia paisatges molt bonics, avui veiem només un cúmul de brutícia. I els pobres són els més afectats per aquestes deixalles. El nostre planeta està lluny de ser aquell jardí que Déu va pensar quan el va crear, com ha dit en diverses ocasions el Papa», continua.
«La LS és un al·licient per fer començar-nos a tots, mancomunadament, a treballar per aquest planeta que no és només propietat dels que avui hi vivim. Hem de saber passar-lo als qui en són els autèntics amos: les generacions que vénen darrere nostre», destaca Mons. Chica Arellano.
La lluita eficaç contra la fam preocupa també l’observador permanent de la Santa Seu davant de la FAO, el FIDA i el PMA: «Cal mirar als ulls dels qui pateixen la fam. Sovint, goso dir que la fam no existeix, els que existeixen són els qui tenen fam, gairebé 800 milions de persones que pateixen perquè no tenen res per menjar». I insisteix en el trist capítol del malbaratament: «Pensem que un terç dels aliments que es produeix, o es perd o es malbarata. Amb aquest terç n’hi hauria prou per alimentar els 800 milions de persones que passen fam que hi ha al món».
«Donar de menjar al qui té gana és una obra de misericòrdia, obra que s’ha de dur a la pràctica, perquè hi ha molt patiment en joc. L’actitud que tinguem amb els necessitats mostra la relació que tenim amb Déu. Quan Déu no ocupa el primer lloc en el nostre cor, als pobres els donem l’últim. En canvi, si Déu té el primer lloc a la nostra vida, els pobres també. És a dir, la fe en Déu no t’allunya de la misèria de l’home, al contrari, creure en Déu és el millor estímul per posar-se a treballar per un món millor, més humà, fratern, just i solidari», conclou Mons. Chica Arellano.
