Aquest és el tresor que portem. Quan es tanca simbòlicament la Porta Santa de l’Any de la Misericòrdia, queden ben obertes les portes del nostre cor per seguir sentint-nos afectats per la misèria dels altres i per la nostra pròpia fragilitat, tan necessitada de misericòrdia. Misèria i cor, en una unitat compacta, portadors de bondat i tendresa, perquè no hem de separar mai l’amor als germans de l’amor misericordiós de Déu envers la humanitat.
«Hem progressat en estimació als altres, als més pobres? Ens ha «tocat» el cor la seva angoixosa situació? Hem exercit les obres de misericòrdia?»
Fa un any el papa Francesc deia que «travessarem la Porta Santa en la plena confiança de saber-nos acompanyats per la força de Crist Ressuscitat que continua sostenint la nostra peregrinació». Ara, després d’un any ens hem de demanar què hem fet i què estem disposats a seguir fent. Hem progressat en estimació als altres, als més pobres? Ens ha «tocat» el cor la seva angoixosa situació? Hem exercit les obres de misericòrdia? Hem recorregut les etapes que el papa Francesc ens assenyalava per arribar a la meta de la misericòrdia amb compromís i sacrifici? Aquestes etapes de «no jutjar», de «no condemnar», de «perdonar», de «donar», les hem aconseguides?
També ens deia que, «tancant la Porta Santa, tindrem abans de res sentiments de gratitud i de reconeixement cap a la Santíssima Trinitat per haver-nos concedit un temps extraordinari de gràcia». I, ens exhortava així: «Com desitjo que els anys per venir estiguin impregnats de misericòrdia per poder anar a l’encontre de cada persona portant la bondat i la tendresa de Déu! Que a tots, creients i llunyans, pugui arribar el bàlsam de la misericòrdia com a signe del Regne de Déu que està ja present enmig de nosaltres.»
Per això diem que el Jubileu «no es jubila», que el temps de la misericòrdia no s’acaba, que no té data de caducitat, sinó que és l’eix transversal que comprèn tota la vida de cada cristià i de l’Església sencera, encarnada com Jesús, en el cor de la nostra societat per comunicar-li la joia de l’Evangeli en una trobada amb Ell renovada cada dia.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
Administrador apostòlic de Mallorca
