Celebrem el centenari de la mort del beat Carles deFoucauld, nat a Estrasburg el 1858 i assassinat a Tamanrasset, al sud d’Algèriael primer de desembre del 1916, als 58 anys. Carles fou un místic contemplatiui un referent contemporani de l’anomenada espiritualitat del desert, que avuisuscita en molts atracció, i també del diàleg interreligiós que l’Esglésiacatòlica ha promogut, sobretot des de sant Joan Pau II. Militar convers i monjotrapenc, Foucauld va peregrinar a Terra Santa. El 1897 va arribar a Natzaret ies va presentar al monestir de Santa Clara, allí va demanar de treballar com ajardiner per poder pagar-se així un tros de pa i l’aixopluc en una cabana.Carles escrivia que «Natzaret és la mateixa vida de Jesús, no simplement el seuprefaci. És la missió redemptora en acte, no la seva mera condició històrica.Natzaret és el treball, la proximitat domèstica del Fill, que es va nodrir enel decurs de llargs anys d’allò que importava a l’abbà-Déu (“No sabíeu, quem’he d’ocupar de les coses del meu pare?” Lc 2,49).» I es preguntava d’onpodria partir una nova evangelització sense aturar-se tot el temps necessari enel fonament en el qual Déu la va posar per al Fill mateix. Natzaret té a veureamb la kènosi, amb l’abaixament, amb la petitesa, que semblen derrota, bogeria,absurd, però que després de la mort i la resurrecció de Jesucrist es mostrencom camins d’obertura a un mode més ple de vida.
El 1908, Carles va reprendre la seva vida eremítica aTamanrasset al cor del Sàhara algerià. Allí va aplegar poesies tuaregs: vaarribar a recollir uns 6.000 versos. Continuava pregonament sol, sense rebrecap correu. Va arribar a dubtar de l’eficiència de la seva missió, però va volerromandre amb els més pobres. Després de dos anys sense pluja, tot era fam icarències. Carles va compartir totes les seves reserves d’aliment. Va passar elNadal sense poder celebrar missa. Va escriure al seu quadern: «Aquesta nit,sense missa, per primera vegada des de fa 21 anys.» Al gener, malalt i esgotat,va restar immòbil i va creure que moria. Fou salvat pels tuaregs que li van darllet de cabra. Aquest episodi va marcar la seva segona conversió. El vaacceptar com un major abandonament espiritual en Déu. El 31 de gener va rebreun missatge de Laperrine —l’amic general que li havia fet descobrir el Sàhara—que li anunciava l’autorització de celebrar missa sense assistent: «Nadal,Nadal, Deo gratias!» Va escriure Carles al seu quadern.
