A cada terra les festes de Nadal presenten uns trets propis diferenciadors. En el cas de Catalunya, tres dels elements específics més coneguts i celebrats són el tió, en l’àmbit més familiar, els pessebres vivents i la representació dels Pastorets com a veritable fet social.
Aquesta obra teatral explica el naixement de Jesús des de la mirada popular i sovint ingènua dels pastors que reben l’anunci dels àngels. Les arrels d’aquesta representació es troben en la dramatúrgia sacra en llengua vernacla de l’edat mitjana. Segles enrere se n’havien arribat a representar a diversos llocs d’Europa, però amb la modernitat van anar desapareixent de gairebé tot arreu. Però sorprenentment a Catalunya es va produir el fenomen invers; no només no es van deixar de representar, sinó que a partir del darrer quart del segle XIX diversos dramaturgs en van escriure noves versions.
La que ha fet més fortuna és, sens dubte, Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres (1916), obra que ara compleix cent anys exactes. Es tracta de l’obra de teatre més representada mai a Catalunya i compta amb una setantena llarga de grups que cada any l’escenifiquen.
Un dels néts de l’autor d’Els Pastorets, Lluís Folch, director de la Fundació Folch i Torres, assenyala possibles claus que expliquin l’èxit d’aquesta obra de teatre religiós per a infants, fins i tot en l’actual societat tecnològica: «En els Pastorets del meu avi hi ha papers de tota mena; qui no té tanta facilitat d’actuar pot fer papers més senzills, i qui en sap més és promocionat a diversos papers protagonistes. Així s’intenta que tothom hi càpiga, perquè hi ha papers per a tothom.»
Pel que fa a la recepció d’una obra explícitament religiosa en un moment de secularització creixent Lluís Folch apunta que Els Pastorets són uns «dels pocs elements d’unió que encara queden entre un cristianisme viscut i una societat que s’està secularitzant. Avui molts dels actors que hi participen per primera vegada no són creients, però quan veuen que el que representen realment va passar, llavors s’hi poden interessar, i aquesta és una manera d’acostar-los al cristianisme».
Un encàrrec dels caputxins del convent de Pompeia
Malgrat l’èxit aclaparador, la gènesi de l’obra no és tan coneguda pel públic general. Precisament amb motiu del centenari s’ha publicat un llibre que en dóna a conèixer l’origen amb esperit divulgatiu i alhora amb molt de rigor: Els Pastorets de Folch i Torres. L’origen caputxí d’un fenomen teatral (Editorial Mediterrània, 2016), de la historiadora del teatre Carme Tierz.
Lluís Folch valora molt positivament la tasca de recerca i de divulgació que ha fet Tierz de l’obra del seu avi: «El llibre ajudarà a fer conèixer que Els Pastorets van ser un encàrrec del Coliseu Pompeia de Barcelona, una sala de teatre avui desapareguda vinculada al convent de frares Caputxins de Pompeia. També sabem que va escriure l’obra en molt poc temps. Sovint es diu que la va acabar en tres dies, però ho trobo una mica exagerat: són moltes pàgines, amb fragments en vers, i els actors l’havien d’assajar uns dies abans… Gràcies a persones com la Carme Tierz, que és una gran investigadora, potser descobrirem exactament el dia que va rebre l’encàrrec.»
