El dia de Sant Esteve moria a Girona el bisbeemèrit Jaume Camprodon i Rovira. Nat a Torelló en 1926, havia ocupat la seu deSant Narcís des del 1973 fins al 2001. Les exèquies, a la catedral, forenpresidides pel bisbe Francesc Pardo i concelebrades per la majoria de prelatscatalans. Hi assistiren molts diocesans encapçalats per les primeres autoritatsdel país. L’eucaristia va tenir la sobrietat que el finat hauria desitjat. Nohi havia fèretre, perquè el bisbe Jaume, que ho havia donat tot, va lliurartambé el seu cos a la ciència. Era conscient que la medicina havia fet molt perell i volgué fer aquest gest d’agraïment. No és freqüent i menys en el cas d’unbisbe.
Jaume Camprodon era un home d’una fe viscudaen profunditat. Sabia escoltar i escoltava molt i a tothom. Confiava en lespersones. Creia en el paper dels laics. Estava totalment abocat a l’atenciópastoral. Promogué la primera jornada diocesana de pastoral a Banyoles, celebràla primera Pasqua Jove al Collell, creà l’Institut de Teologia de Girona iinstituí diversos secretariats diocesans. Va ordenar 43 capellans. En unesjornades de pastoral obrera —havia estat consiliari de la JOC— va dir alsconsiliaris unes paraules sorprenents: «A l’Església estem vivint com un gran part.Jo ja no ho veuré, però, vosaltres probablement sí: la mare es morirà i el fillque neixi serà molt diferent.»
El dia del seu comiat com a bisbe titular, al’homilia, digué: «Els cristians som un poble renascut en el baptisme per serlliure i alliberador. Des de la persona que passa estones al costat d’un malaltper treure’l de la seva soledat, fins al qui entra en el món de la política perpromoure el bé social en la defensa dels drets de tots els ciutadans, passantper l’ampli ventall dels gestos que ens ajuden a ser persona segons el pla deDéu en la creació de l’home. El poble de Déu és un poble cridat a ser unmediador de Déu per a la llibertat, una llibertat que té el seu programa en elSermó de la Muntanya.» Aquell dia Mn. Martí Amagat, en nom dels capellans deGirona, digué emocionat: «Gràcies perquè ha renunciat tantes vegades als seusdrets, però mai no ha delegat els seus deures. Gràcies perquè ha estat un bisbesense vanitat ni peresa.»
Feu gestos que anticipaven els del papaFrancesc, deixant el palau episcopal i vivint durant anys en un pis al centrede Girona i acceptant passar la darrera etapa de la seva vida a la residènciade les Germanetes dels Pobres de Girona.
Catalunya Cristiana agraeix al bisbe Jaume lesseves col·laboracions, quan ja emèrit i fins que les forces li ho van permetre,escrivia regularment a la secció Pensant-ho millor. A ell i al seu fidelsecretari i company mossèn Josep Padrós —traspassat també recentment— li devemla incorporació com a col·laborador del nostre setmanari del missioner olotí aTogo, Joan Soler: ambdós l’admiraven profundament.
Quan el bisbe Camprodon en els seus escritss’acomiadava ho feia usant la fórmula «Ben vostre». Sí, bisbe Jaume, sempresereu ben nostre.
