“En el cas que Catalunya esdevingués un estat, haurà de reconèixer i protegir el dret humà fonamental a la llibertat religiosa, un dret vinculat profundament a la dignitat de la persona.” Aquest és un dels punts clau del document El fet religiós en la Catalunya del futur. Drets humans, reconeixement i cooperació, promogut per més de quinze entitats de diferents confessions religioses i que es presentarà el 21 de febrer, a les sis de la tarda, al Parlament de Catalunya.

La presidenta Carme Forcadell presidirà l’acte, que comptarà amb la intervenció de Meritxell Borràs, consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; de Carles Armengol, vicepresident del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans; de Lluís Jou, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i d‘Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador. A l’acte també intervindran representants de les confessions que avalen la iniciativa: budistes, catòlics, evangèlics, mormons, musulmans i ortodoxos.

Pel que fa a la relació entre l’estat i les confessions religioses, l’escrit defensa que “l’Estat català hauria d’assumir una completa neutralitat en relació amb les diferents creences religioses (teistes, no teistes o atees) presents en la societat (principi d’aconfessionalitat o laïcitat)”. En aquest sentit, diu el text, “el principi de cooperació entre l’Estat i les confessions religioses s’ha d’aplicar amb equitat, tenint present el grau d’arrelament social de les creences i la representativitat de les diferents institucions”.

El document destaca també “els drets i les llibertats educatives” per tal de posar de manifest que “els drets i les llibertats de pensament i d’opinió -inclosa la llibertat religiosa- tenen, per la seva naturalesa, una relació directa amb l’educació, ja que és un dels àmbits privilegiats de creació i expressió d’aquest pensament”.