Enguany s’escau el 150è aniversari delnaixement de Josep Puig i Cadafalch i el centenari del seu nomenament com apresident de la Mancomunitat de Catalunya.
La figura de sant Jordi és molt present en laseva obra perquè condensa les virtuts del cavaller cristià —ardit, valent, generós—i alhora sintetitza els ideals patriòtics de la Renaixença que es perpetuarenen el Modernisme i el Noucentisme.
Cal recordar que Puig i Cadafalch tinguéformació religiosa: va cursar els seus estudis secundaris al col·legi de SantaAnna, dels escolapis de Mataró, igual com el seu coetani Antoni Gaudí es formàals escolapis de Reus. Va ser un gran coneixedor del romànic català i unrestaurador, amb els criteris de la seva època, de conjunts monumentals tanimportants com la seu episcopal d’Egara o els monestirs de Montserrat i de SantJoan de les Abadesses.
El 1893, Puig va dissenyar un estendardmodernista ofert per la seva ciutat nadiua en consagrar el nou temple delmonestir de Ripoll, bressol de Catalunya. Destruït el 1936, avui unareproducció penja de la volta de l’església monacal. En una de les cares hi hala figura de sant Jordi amb el drac damunt les quatre barres, a l’altra caras’hi reprodueix la Mare de Déu envoltada per una orla.
L’indià Nicolau Font i Maig va encarregar aPuig la direcció de la reforma del santuari de Sant Pere del Bosc, a Lloret deMar. Puig dissenyà, per al camí d’accés, un oratori a la Mare de Déu de Gràciai una creu de terme, amb un sant Jordi obra d’Eusebi Arnau, inaugurat l’1 demaig del 1898 i al qual mossèn Cinto Verdaguer li dedicà unes estrofes al seucàntic «La Creu» musicat pel prestigiós compositor Càndid Candi i Casanovas.
Com a escultura aplicada a l’arquitectura, destacala llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac, explicada amb enginy a lafaçana de la Casa Amatller (1898-1900), al Passeig de Gràcia de Barcelona, mitjançantles escultures d’Eusebi Arnau.
A la façana de la Casa Terrades o de lesPunxes (1905), en el mosaic del coronament que dona al carrer de Rosselló, hiha un magnífic sant Jordi contenint el dragó que porta la inscripció: «SantPatró de Catalunya, torneu-nos la llibertat.» Probablement, per la sevaubicació, va passar desapercebut als règims dictatorials. Tota la llegenda desant Jordi és present en aquest emblemàtic edifici, avui visitable.
El 1907, Puig, des del seu escó a les Corts espanyoles, afirmava: «S’hasubstituït l’estructura pròpia d’Espanya, reflectint-la en un estat unionista iuniformista a la francesa, i nosaltres volem restaurar aquella tradició d’unaEspanya amb totes les seves varietats.» Ben segur que s’encomanava a sant Jordiperquè s’assolís aquest nou model de convivència.
