El Sant Pare viu, des d’aquest divendres a les 17.00 (les 16.00 a Portugal) una històrica estada de menys de 24 hores a Fàtima, des d’on ja s’ha adreçat a tot el món per encomanar la humanitat a la Mare de Déu, com “un pelegrí de la pau” i la reconciliació entre tots els pobles de la terra. A última hora del vespre, ja al santuari, Francesc ha beneït les espelmes dels milers de pelegrins presents i ha saludat tothom, amb especial afecte als malalts. Aquestes primeres hores del pontífex s’han acabat amb la pregària del Rosari. Tot això ha passat després que l’avió d’Alitalia que portava el pontífex ha recorregut més de 1.700 quilòmetres, a primera hora de la tarda d’aquest mateix divendres, entre Roma i la Base Aèria de Monte Real. El bisbe de Roma ha tingut una reunió privada, després de la recepció oficial, amb el president de la República de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa, i immediatament ha visitat la capella del mateix complex aeronàutic abans de trepitjar la Capella de les Aparicions i tot el complex de Fàtima.

Aquest dissabte, dia en què se celebra pròpiament el centenari de les aparicions de la Mare de Déu a Fàtima, el Sant Pare es trobarà amb el primer ministre portuguès, Antonio Costa, a la Casa de Nostra Senyora del Carme, moment que donarà pas a una breu visita a la Basílica del Rosari de Fàtima. A partir de les 10.00 hores, està previst que presideixi, a l’atri del mateix santuari, l’Eucaristia en què seran canonitzats els beats pastorets Francesc i Jacinta Marto. Després de la celebració, Francesc dinarà amb els bisbes de Portugal, a la Casa del Carme, i es tornarà a desplaçar a la Base de Monte Real per a la cerimònia de comiat i la tornada a Roma.

El Papa, abans del viatge i com és habitual sempre que es desplaça fora de Roma, visitava el mateix divendres al matí la Basílica de Santa Maria la Major de la capital italiana per encomanar a la Mare de Déu aquesta visita. Així ho ha explicat el portaveu de la Santa Seu, Greg Burke, que ha destaca que així “comença el pelegrinatge, amb la pregària a la Salus Populi Romani”, com es coneix popularment la patrona de Roma. El Sant Pare ha ofert a la Mare de Déu un ram de roses vermelles. Tot això s’ha produït en un matí intens en què el pontífex ha començat la seva activitat reunint-se, a la Casa de Santa Marta del Vaticà, amb 6 dones en situació d’exclusió social, algunes italianes i altres immigrants, dues d’elles embarassades.

Tot just abans de començar el viatge de Francesc a Fàtima, el secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, ha assegurat que “el missatge de Fàtima és el missatge central del cristianisme, perquè es tracta de l’anunci que Jesús ha ressuscitat i que és el Senyor de la història”. El cardenal ha explicat que, “tot i que s’ha especulat inútilment sobre els secrets, el que està clar és que Maria ha parlat al món de manera pública i oberta”. Sobre el sentit d’aquesta visita del Sant Pare, Parolin ha subratllat que “vol expressar i destacar, a més del seu amor i la seva devoció a la Mare de Déu, una experiència mariana per al poble de Déu a través de la dona del Magnificat”.

En aquesta línia, el secretari d’Estat ha explicat que “la Mare de Déu no s’ha aparegut als rics, als poderosos o a persones influents, sinó a gent senzilla, a nens i, com diria ara el Sant Pare, als descartats de la societat, tot això en un context, el de l’any 1917, marcat per violència, odi, venjança, hostilitat i una massacre sense sentit, com deia Benet XV” referint-se a la Primera Guerra Mundial. Finalment, Parolin ha comentat que “la missió profètica de Fàtima és la de tornar a cridar l’Església a ser ella mateixa i a mantenir-se en l’anunci de Jesucrist al món, com una comunitat que proclama el cel nou i la terra nova”.

Finalment destaquem que el Papa ha elogiat aquest divendres al matí el treball de l’Observatori Astronòmic Vaticà i la tensió creativa entre ciència i fe. En rebre els participants en la trobada internacional promoguda per la Specola Vaticana, el Sant Pare ha destacat que els temes debatuts aquests dies pels experts a Castelgandolfo, sobretot els forats negres, les ones gravitacionals i la peculiaritat de l’espai-temps, “són de particular interès per a l’Església, ja que es refereixen a qüestions que interpel·len profundament la nostra consciència, com ara l’inici de l’univers i la seva evolució successiva”. Ha conclòs que “no s’ha de tenir mai por de la veritat ni enrocar-se en posicions de tancament, sinó acceptar les novetats de les descobertes científiques en actitud de total humilitat”. En aquest context, Francesc ha parlat de “Georges Lamaître, un sacerdot i també cosmòleg que sempre va defensar la distinció metodològica entre la ciència i la teologia”.