Les ferides obertes pel Concili Vaticà II s’estan començant a curar amb gestos concrets i un diàleg intens que presagia un imminent acord entre la Santa Seu i els tradicionalistes de la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X (FSSPX), fundada per Mons. Marcel Lefebvre. Després del Concili, els vents de renovació van provocar un doble moviment en direccions oposades. Mentre un sector nombrós abandonava la vida religiosa i abraçava formes més polítiques de compromís evangèlic, un altre sector s’oposava a les reformes, sobretot en la litúrgia, l’ecumenisme i la llibertat religiosa.
Joan Pau II va intentar negociar amb la FSSPX però la tensió anava en augment. El 30 de juny del 1988 va arribar el moment de major trencament amb Roma quan Lefebvre va consagrar quatre bisbes sense el permís del Papa. Un ancià Lefebvre pensava que si ell moria i no hi havia cap bisbe que en prengués el relleu, la Fraternitat no podria ordenar més sacerdots i va prendre la determinació d’ordenar quatre bisbes: Bernard Fellay (suís), Bernard Tissier de Mallerais (francès), Richard Williamson (anglès) i Alfonso de Galarreta (nascut a Cantàbria però establert des de la infància a l’Argentina). Joan Pau II va reaccionar amb contundència: va excomunicar Lefebvre i els quatre bisbes.
Negociacions
L’any 2000 comença el desglaç. Sis mil pelegrins de la FSSPX van a Roma amb motiu de l’Any Jubilar i allà el cardenal Darío Castrillón té converses amb la Fraternitat. A finals d’any, Mons. Fellay i el papa Joan Pau II mantenen una breu trobada a la capella particular del Pontífex.
El 2007 el papa Benet XVI, amb el motu proprio Summorun Pontificum, atorga llibertat plena per celebrar la forma extraordinària, és a dir, la missa pel ritu previ al Concili. El gener del 2009 tenia lloc una notícia determinant: el papa Benet XVI aixecava les excomunions que pesaven sobre els quatre bisbes consagrats per Lefebvre.
L’arribada de Francesc ha suposat un impuls determinant per afavorir l’acostament fins al punt que la majoria de cercles eclesials ja donen per fet l’acord. Les negociacions han anat creixent en intensitat. Mons. Guido Pozzo, secretari de la Pontifícia Comissió Ecclesia Dei i encarregat vaticà de les converses, ha reconegut que hi ha un «clima de confiança i respecte» i, en una entrevista al diari francès La Croix va expressar que, per al papa Francesc, «els membres de la FSSPX són catòlics en camí cap a la plena comunió amb la Santa Seu» i, per tant, no estan ni excomunicats ni són pròpiament cismàtics. «La plena comunió tindrà lloc quan hi hagi un reconeixement canònic de la Fraternitat», va explicar. Segons ha reconegut, aquesta forma canònica seria una prelatura personal, una estructura que ara només té l’Opus Dei, i que permetria a la Fraternitat seguir amb una certa independència però sotmesa al Vaticà.
Finalment, l’1 d’abril del 2016 va tenir lloc una trobada al màxim nivell entre el papa Francesc i Mons. Fellay a la Casa Santa Marta de Roma per donar un impuls a les negociacions. Amb motiu de l’Any de la Misericòrdia, el Papa reconeixia plena validesa a les confessions celebrades pels sacerdots de la Fraternitat i aquest abril passat feia el mateix amb els matrimonis.
