Veure-hi des del cor (Fundació Torre del Palau, 2016) és un llibre prim, però substanciós. L’autor, Jacint Carbonell (Terrassa, 1945), és un esperit inquiet que ha begut de múltiples fonts: el Concili Vaticà II, l’escoltisme, Carles de Foucauld, la vida eremítica, la vida de monjo a Montserrat… La comunitat del Mas Blanc (Osona) té un pes central, ja que hi va passar 25 anys. Al seu ofici actual, la reflexoteràpia, Carbonell va arribar-hi de la mà de Mn. Sebastià Fàbregas, prevere que després de guarir-se una gangrena amb aquesta tècnica combinada amb l’argila, va dedicar-se a la pràctica i l’ensenyament de la reflexoteràpia podal. Més informació a www.montjoia.com.
El llibre que Carbonell acaba de publicar és un recull d’algunes de les xerrades que es van fer a la comunitat del Mas Blanc: «Vam començar el 1975, el final de l’època de les comunes. Tot i ser una comunitat monàstica, el caràcter laic, en ser una casa de pagès i d’acollida oberta amb l’única condició de respectar el silenci, feia que hi arribés gent de tota condició: unes sis mil persones l’any, sense comptar les que venien només per a les pregàries i l’eucaristia dominical. Va ser molt ric per a tothom i a nivell personal va ser un temps de despullament interior i de pràctica de l’abandó. També hi vaig aprendre molt què vol dir la misericòrdia i la compassió», explica Carbonell.
