La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) ésuna ajuda assistencial adreçada a totes aquelles persones que no tenen elsrecursos necessaris per mantenir un mínim nivell de vida. És un dret de totapersona —pel sol fet d’existir— que té entre els seus deures el d’acceptar unaoferta de treball en condicions legals. Si no és així, es perd la prestació.Per tant, és fals que aquesta renda desactivi la recerca de treball. La RGC esmou, doncs, en un àmbit de més drets que de subsidis, que ens empara a tots(sabem que molta gent ben situada, per efecte de la crisi i de manera totalmentinesperada, ha quedat al marge i sense xarxa de protecció).
Cal no confondre la RGC amb la RendaMínima d’Inserció (RMI coneguda també com a pirmi) que és del tot insuficient.Segons Diosdado Toledano, portaveu de la comissió promotora de la IniciativaLegislativa Popular per la RGC: «Poseu-vos a la pell de les famílies queperceben la renda mínima; escolteu el Comitè Europeu dels Drets Socials quan enles seves conclusions del gener del 2014 per Espanya i Catalunya —excepte elPaís Basc i Navarra— denuncia que els sistemes de renda mínima no són conformesa allò que es disposa en la Carta Social Europea, ni pel que fa al nivell deprestació —molt per sota del sou de pobresa fixada per Eurostat— ni per lesrestriccions en les condicions de la seva aplicació.» S’espera que la RGC,substituint la RMI, entri en funcionament a partir del 15 de setembre del 2017.
El papa Francesc a l’encíclica Laudato Si —unexemplar de la qual va regalar significativament al president Donald Trump—afirma: «No cal que imaginem solament els pobres del futur; n’hi ha prou derecordar els pobres d’avui, que tenen pocs anys de vida en aquesta terra i nopoden continuar esperant» (162). Aquesta emergència que assenyala el Papa vaser un dels arguments de Toledano a l’hora de defensar la RGC al Parlament.També, amb motiu de la roda de premsa de Nadal de Càritas diocesana deBarcelona (CDB), Mons. Omella i el director de CDB, Salvador Busquets, vanreclamar a les administracions una renda garantida de ciutadania, constatantque l’entitat ha multiplicat per quatre les ajudes per necessitats bàsiques,passant d’un milió d’euros l’any 2007 a gairebé quatre milions l’any 2016. En aquesta mateixa línia va lainstrucció pastoral de la CEE «Església, servidora dels pobres», enl’elaboració de la qual tingué un paper important el cardenal electe deBarcelona. En ella s’afirma: «Si la crisi s’ha desencadenat entre nosaltres ambrapidesa, ha estat en gran mesura per donar prioritat a una forma d’economiabasada exclusivament en la lògica del creixement, amb la convicció que “més ésigual a millor”. Sens dubte, és el mateix model el que correspon revisar».Dediquem el Primer Pla d’aquest número, elaborat pel nostre redactor JoanAndreu Parra, expert en economia social, a aquesta proposta d’ajut tan actual.
