L’audiència general d’aquest dimecres ha estat marcada per la imminència de la festa de Pentecosta, que se celebra aquest diumenge. El Papa ha reflexionat, des de la Plaça de Sant Pere i davant de desenes de milers de persones, a partir de la carta de Pau als cristians de Roma sobre el concepte “Déu de l’esperança”. Francesc ha explicat que aquest “abundar en l’esperança”, al qual es refereix l’apòstol, vol dir no desanimar-se mai, tot i que hi manqui la raó humana de l’esperança. “L’Esperit Sant bufa i mou l’Església, camina amb ella. És per això que, de la mateixa manera que l’Escriptura identifica l’esperança amb una àncora, que assegura el vaixell enmig de l’onatge, també podem comparar-la amb una espelma que recull aquest vent de l’Esperit perquè empenyi la nostra nau”, ha explicat.

El Sant Pare ha subratllat que qui fa possible aquesta esperança és l’Esperit Sant “perquè –com diu l’Apòstol Pau-, l’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors precisament per l’Esperit Sant, que ens ha estat donat”. D’aquesta manera, segons ha recordat també, “ens fa no només capaços d’esperar, sinó també de ser sembradors d’esperança, de ser també nosaltres paràclits, és a dir, consoladors i defensors dels nostres germans”. A més, Francesc ha aclarit que l’Esperit Sant alimenta l’esperança no només en el cor dels homes, sinó també en tota la creació. Citant una homilia de Benet XVI en la Pentecosta de 2009, ha comentat que “la Sagrada Escriptura ens revela que l’energia capaç de moure el món no és una força anònima i cega, sinó l’acció de l’Esperit de Déu que planava per sobre de les aigües” (Gn 1, 2) en l’inici de la creació. En aquesta línia, ha afegit que això ha de impulsar-nos a respectar la creació, “perquè no es pot tacar un quadre sense ofendre a l’artista que l’ha creat”.

En un altre moment, el pontífex ha animat els creients a confiar en l’amor de Déu en totes les situacions de la vida. Concretament ha fet una crida a estar “segurs que la nostra esperança no quedarà defraudada, perquè l’Esperit ha vessat en els nostres cors l’amor de Déu i dóna testimoni que som els seus fills”. Finalment el bisbe de Roma ha recordat la gran importància d’aquesta confiança, amb la qual “serem capaços d’afrontar qualsevol tribulació i de ser sembradors d’esperança entre els nostres germans, consolant, defensant i assistint tothom, com el Defensor ens ensenya i ens guia”.

I en les salutacions, el Papa ha recordat especialment els participants en els actes del 50è aniversari de la Renovació Carismàtica, un esdeveniment que reuneix des d’aquest dimecres i fins diumenge, a Roma, més de 30.000 persones de tot el món, i que tindrà com a punt culminant una vetlla dissabte a la tarda al Circo Massimo en presència del mateix Sant Pare. “Us animo a perseverar en la pregària, juntament amb Maria, la nostra Mare, demanant a Jesús que el do de l’Esperit Sant ens faci sobreabundar en l’esperança”, ha conclòs en forma de desig.

Aquesta audiència setmanal ha coincidit, d’altra banda, amb la festa litúrgica de la Visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabet en l’últim dia del mes dedicat a Maria. Ha estat en una plaça de Sant Pere plena de pelegrins i fidels de Roma i de diversos països per la coincidència de diversos pelegrinatges internacionals. I un any més, el Papa s’ha unit avui als nombrosos joves polonesos, que han peregrinat al Santuari de Lednica per celebrar la fe i, els ha encomanat a la Mare de Déu que, “des d’aquell moment històric en què va anar a veure la seva cosina, sempre visita també ara els seus fills per portar-los el seu Fill Jesús”.

Aquest dimecres igualment ha estat notícia que el Papa ha expressat el seu profund dolor per la massacre del matí a l’Afganistan, que ha provocat la mort d’almenys 90 persones i gairebé 400 ferits. “Rebo amb tristor aquest abominable atac a Kabul, amb molts morts i greus ferits”, escriu Francesc en un telegrama, signat pel cardenal secretari d’Estat, Pietro Parolin, i dirigit a l’ambaixador de l’Afganistan a Itàlia. En la missiva, el pontífex expressa “les seves condolences més sentides a tots els afectats per aquest brutal acte de violència”, alhora que “confia les ànimes dels difunts a la misericòrdia del Totpoderós”. També assegura al poble de l’Afganistan “les seves constants pregàries per la pau”.

Finalment destaquem que el Sant Pare va rebre dimarts els bisbes d’Albània, que es troben a Roma aquests dies en Visita Ad Limina. La trobada va estar marcada per un diàleg intens, en què els prelats van expressar la seva esperança dins les dificultats que té aquesta petita Església ubicada en l’únic país del món que, en els anys del comunisme, va arribar a declarar-se oficialment ateu. Francesc va assegurar que l’Església albanesa ocupa un lloc especial en el seu cor, després de 50 anys de dictadura i sofriment, ja que va ser un règim que va intentar acabar amb la mateixa estructura catòlica. El pontífex recordava, a més, el seu viatge a Tirana al setembre de 2014, ara fa gairebé 3 anys, una experiència que va qualificar d’inoblidable, ja que va invitar en aquell moment la comunitat catòlica a volar molt amunt, com l’àguila de la bandera del país, però sense oblidar el niu, és a dir, el sofriment dels màrtirs. Precisament al novembre passat, eren beatificats 38 màrtirs del comunisme a Albània, uns testimonis que ara serveixen d’exemple, segons va comentar igualment el bisbe de Roma, “per a l’actual episcopat en el seu camí de fidelitat a Crist”.