Quan els bisbes del Consell Ordinari delSínode de Bisbes van proposar al papa Francesc que el tema del proper Sínodefos «Els joves i la fe», el Bisbe de Roma hi va afegir «i discernimentvocacional». Així ho va declarar el cardenal Vincent Nichols, arquebisbe deWestminster en l’entrevista que li feu el nostre redactor Joan Piñol (CatalunyaCristiana, 9/04/2017). El cardenal comentava que aquest èmfasi en eldiscerniment, molt propi de Francesc, prové del seu carisma ignasià. És certque pròpiament sant Ignasi no va inventar el discerniment d’esperits, que hi hauna llarga tradició de discernir la voluntat de Déu que comença en l’Escripturai es desenvolupa en diverses escoles d’espiritualitat com la benedictina o lafranciscana, però el fundador de la Companyia de Jesús va establir unes líniesde fons molt interessants per ajudar a discernir bé. Ignasi distingia setactituds o qualitats per a un autèntic procés de discerniment: obertura,generositat, coratge, llibertat interior, l’hàbit de reflexionar en oraciósobre la pròpia experiència, ordenar les prioritats i no confondre fi ambmitjans. Per prendre bé una decisió cal temps, ser pacients, confiar en elprocés i que Déu ens conduirà al lloc correcte si fem de part nostra el millorpossible. Hem de seguir el nostre cor, tenint en compte que en decisions sobrela vida rarament sentim seguretat i certesa completa. No obstant això, unavegada que hem considerat la decisió en oració, que hem consultat en aquells enqui confiem i que hem aconseguit totes les dades, hem de fer un salt de fe iprendre una decisió.
El secretari general del Sínode, el cardenalLorenzo Baldisseri, en declaracions exclusives a la nostra redactora Rosa MaríaJané en aquest mateix número diu: «Volem que els joves aspirin als valors mésalts, que puguin fer un discerniment de vida i una recerca de sentit, amb gransideals i que estiguin al servei de la família i de la societat.» I en el casdels nous preveres, segons la darrera ratio fonamental de la instituciósacerdotal, el gradual creixement interior en el procés formatiu ha de tendir afer de cada un d’ells: «l’home del discerniment» capaç «d’interpretar larealitat de la vida humana a la llum de l’Esperit i així escollir, decidir iactuar conforme a la voluntat divina» (El do de la vocació presbiteral, n. 43).
