La notícia del nomenament de dos nousbisbes auxiliars per a Barcelona ha estat llargament esperada. Des delnomenament del bisbe Sebastià Taltavull ara fa deu mesos com a administradorapostòlic de Mallorca, aquesta era una necessitat sentida per la pràcticatotalitat de la comunitat diocesana. Els dos bisbes electes són de la confiançade l’arquebisbe Omella, aviat cardenal.
Mossèn Sergi Gordo Rodríguez (Barcelona,1967) és un home de consens, apreciat per un ampli ventall de sacerdots i laicsde diverses sensibilitats. Treballador infatigable, professor de la Facultat deFilosofia de Catalunya —avui el grau que imparteix en Filosofia, segonsU-Rànking és el millor de la seva especialitat en tot Espanya— estava fent latesi doctoral sobre el P. Eusebi Colomer, amb estades a Alemanya, quan elcardenal Martínez Sistach el va nomenar canceller secretari, càrrec que es vaprolongar tot el seu pontificat i que ha continuat amb el de l’arquebisbeOmella. Actualment a l’Església hi ha càrrecs triennals, però d’altres que esdilaten en el temps; en la comunitat diocesana hi ha persones que opinen queuna renovació periòdica és saludable. Mossèn Gordo ha fet també un bon serveicom a consiliari del Moviment de Professionals Catòlics. Atén amb cura exemplarla seva mare i un germà malalt.
Mossèn Antoni Vadell Ferrer (Llucmajor,Mallorca, 1972) actualment vicari episcopal per a l’evangelització de Mallorca,és poc conegut a Barcelona. Amb 45 anys, serà un dels bisbes més jovesd’Espanya. En la taula rodona del curs de formació permanent Pensar enl’evangelització, de la Universitat Sant Vicenç Ferrer, va presentar la UnitatPastoral de la Mare de Déu a Inca. A partir de l’Èxode del poble d’Israel en elqual molts van perdre la fe en Déu però molts altres es mantingueren fidels, vaplantejar que l’Església a Mallorca es troba ara en una situació semblant, lad’una «Església petita i pobra». Si la resposta del poble d’Israel fou tenircura de la fe, «potser aquesta és ara la nostra gran missió. Hem de cuidar lafe i fer memòria de per què som Església i per a qui ho fem». Per aconseguir-ho«cal tenir cura del clima comunitari i això s’aconsegueix mitjançant lesparròquies i els diferents moviments en cada una d’elles». La Unitat Pastorald’Inca engloba vuit parròquies amb tres sacerdots, un diaca i una secretària.Això sí «la Unitat Pastoral no és simplement una manera d’organitzar-nos perquèsom pocs sacerdots, sinó que es tracta d’una nova fesomia de l’Església». Lesunitats pastorals s’estan aplicant també a Barcelona.
La seva procedència de Mallorca auguratambé un nou element de reforç de la relació pastoral de Catalunya i les Illes,històricament molt important i avui debilitat.
