La convocatòria del quart consistori del papa Francesc(28/06/2017), amb la creació de només cinc cardenals i solament set mesosdesprés del darrer, fa reflexionar en les possibles claus d’interpretaciód’aquests nomenaments per comprendre millor cap on va l’Església.
Dos dels novells purpurats han estat molt a prop delsmàrtirs: Louis-Marie Ling (Laos), el primer vicari apostòlic creat cardenal,l’any 1970 va ser l’únic supervivent de l’atac d’uns sicaris que van assassinarel seu cosí, el catequista Luc Sy, màrtir, beatificat el novembre passat. Ellmateix es va passar tres anys a la presó on va coincidir amb diversos sacerdotsempresonats pel règim comunista. En el cas de Gregorio Rosa Chávez, el mateixPapa ho va revelar: «És un màrtir de la fidelitat», perquè ha treballatexemplarment i discreta al costat de quatre bisbes: el beat Òscar Romero(assassinat per un grup paramilitar) i de tres arquebisbes més, de diferentssensibilitats: Rivera Damas (salvadorenc, salesià), Sáenz Lacalle (espanyol,Opus Dei) i l’actual, Escobar Alas (també salvadorenc, format a Mèxic illicenciat en Filosofia per la Gregoriana). El dia de conèixer la notícia delseu nomenament, Rosa Chávez tenia dues misses relacionades amb Romero i ho vaveure com un senyal de Déu.
Quant a Jean Zerbo, arquebisbe de Bamako (Mali), és laprimera vegada que un país africà de majoria musulmana (17 milions d’habitants,amb només el 3% de catòlics) té un cardenal. Zerbo és conegut com «el cardenalde la pau» pels seus esforços de reconciliació després que els jihadistesprenguessin el nord del país i provoquessin una guerra civil (2012-2015) que vaacabar amb la signatura de l’acord d’Alger que no acaba de fer-se efectiu.
Pel que fa a Anders Arborelius, convers als vint anys,carmelita descalç, és el primer bisbe catòlic d’Estocolm (113.000 catòlicsd’una població que s’acosta al milió d’habitants) i el primer cardenal deSuècia. En vigílies del cinquè centenari de la Reforma de Luter, Arborelius vagestionar la recent visita del papa Francesc al seu país, que va qualificar de«profètic impuls ecumènic i gràcia pels catòlics».
I quina seria la clau del cardenalat d’Omella?La seva sintonia amb la línia i l’estil del papa Francesc és evident: estradueix, entre d’altres aspectes, en el seu caire missioner («Església ensortida»), en promoure o donar suport als «hospitals de campanya» (Santa Anna,concerts a la presó de Can Brians…), en la sinodalitat (Pla Pastoral encol·laboració de creients i no creients) en la sobrietat de vida, laproximitat, el bon humor. Però a més Omella és un veritable alfil capaç demoure’s amb sagacitat i prudència en el tauler de la Conferència EpiscopalEspanyola, sabent que Francesc la segueix molt de prop i la considera «una micacom la seva pròpia casa», en declaracions del mateix Omella.
