El mes de maig passat, Aureli Ortín, diaca de l’arxidiòcesi de Barcelona, va rebre de mans dels bisbes de Catalunya la medalla Pro Ecclesia et Pontifice. Aquesta distinció pontifícia li va ser atorgada com a reconeixement per la seva infatigable tasca com a vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) durant 23 anys. Avui forma part de la secretaria particular de l’arquebisbe de Barcelona i està adscrit a la parròquia de la Mercè després d’estar-ho durant molts anys a la de Sant Francesc de Sales. Parlem amb ell d’aquest reconeixement i de la seva vivència del ministeri diaconal.
Després de la seva experiència al CET, Ortín ens confia: «Animaria, doncs, tots els cristians a viure la fe no només en la dimensió parroquial i diocesana, sinó també en aquest sentit de comunió amb les altres diòcesis i amb tota l’Església.»
Ortín també avalua la situació avui del ministeri diaconal: «Han passat més de 50 anys des que el Concili va aprovar aquesta renovació i és una realitat que va avançant, tot i que lentament. Les primeres ordenacions van ser l’any 1968 a Alemanya i avui a tota l’Església hi ha més de 45.000 diaques ordenats de manera permanent, la immensa majoria casats. En aquests moments a Catalunya hi ha diaques permanents a totes deu diòcesis, en total uns 120, i a Espanya una mica més de 400, però encara hi ha 20 diòcesis que no tenen cap diaca.»
