«Noia del poble, Maria…» canta una coneguda cançó que va desgranant de forma poètica la relació de Maria, la mare de Jesús, amb allò més quotidià, senzill i propi d’un poble. Ser cristià té aquest to. Ho aprenem de Jesús i de ben segur que ell ho ha après de la seva mare. A la nostra Maria de la Mercè s’hi afegeix l’experiència d’un poble que camina, que gaudeix, però que també pateix. Maria, amb l’Esperit Sant, sempre enmig del poble, atenta a les dificultats, solidària amb els més pobres, prompta a ajudar el qui ho necessita. Serà sota la seva advocació que es començarà la gran obra de la redempció dels captius.

«L’advocació de la mare de Déu de la Mercè, amb el valuós testimoni rebut al llarg dels segles, pot interessar-nos i molt en aquests moments de noves captivitats»

El papa Francesc, d’aquesta noia del poble diu que «és la que sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pobres bolquers i una muntanya de tendresa. Ella és petita serventa del Pare que s’estremeix en la lloança. Ella és l’amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn totes les penes. Com a mare de tots, és signe d’esperança per als pobles que pateixen dolors de part fins que brolli la justícia. Ella és la missionera que s’acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte matern. Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu. Ella comparteix les històries de cada poble que ha rebut l’Evangeli, i entra a formar part de la seva identitat històrica» (EG 286).

L’advocació de la mare de Déu de la Mercè, amb el valuós testimoni rebut al llarg dels segles, pot interessar-nos i molt en aquests moments de noves captivitats, sobretot quan es fa tan necessari el rescat de situacions angoixoses, de formes de vida inhumanes, de drets no reconeguts, de marginació i descart dels més febles, de buit espiritual i de manca de consol per als qui han perdut l’esperança. Deixem que sigui ella la qui ens acompanyi i pregui amb nosaltres pel nostre poble.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona i
Administrador apostòlic de Mallorca