Alguns pensaven, de bona fe, que a darrera hora hi hauriauna entesa o que la policia es limitaria a vetllar per l’ordre públic senseagredir: no va ser així i les instruccions rebudes sumades a la tensióacumulades en els dies d’espera va fer que diumenge 1-O aquests servidorspúblics agredissin de manera desproporcionada la població que volia exercirpacíficament el dret a votar. El resultat: vuit-cents ferits, alguns greus,danys materials i gran part de la població entristida o indignada. Les imatges delsatacs difoses mitjançant les xarxes socials, han donat la volta al món i sónmés eloqüents que molts discursos.
El bisbe de Solsona en una nota deia: «Admiro la valentia ila resistència pacífica d’aquells que varen defensar l’exercici legítim deldret a l’autodeterminació del nostre poble i condemno tots els actes violentsque es van produir, especialment aquells comesos pels servidors públics.» Elcardenal de Barcelona i l’arquebisbe de Tarragona qualificaven de «deplorable»la situació de violència que es va viure diumenge passat a Catalunya i instavena una sortida «pacífica i democràtica». El de Girona i el de Terrassa invocavenel «diàleg sincer, pacífic, responsable i assenyat». No sols els bisbes s’hanpronunciat, també ho han fet religiosos, religioses, sacerdots, seglars,entitats d’Església i de la societat civil, universitats, que s’han sumat aaquesta denúncia i han demanat una vegada més diàleg i pau.
Tot diàleg comporta una voluntat d’entesa i aquestarepresenta una certa renúncia entre les parts dialogants. Com afirma Mn. AntoniBabra, professor de moral social, en un conflicte, «la Doctrina Social del’Església no en té prou amb el diàleg —per virtuós que sigui— sinó que calreforçar-lo amb l’activitat negociadora». En el moment de tancar aquestaedició, es parla de mediació internacional, de referèndum pactat, d’unacomissió independent, formada per juristes i personalitats rellevants que en untemps limitat puguin oferir una proposta al Govern d’Espanya i al Govern de laGeneralitat que permeti articular una via de sortida… Davant d’una situacióde controvèrsia que ha anat en augment fins a esclatar caldrà enginy isegurament, nous interlocutors. Davant la raó de la força ha d’imperar la forçade la raó. Jordi Giró, filòsof cristià, diu: «No es tracta que compartim unamateixa ni única posició concreta sobre el conflicte. Ni tan sols que hointentem. Ni que ens posem d’acord en com hauríem de sortir del mal pas. Sinóque ens constituïm, per sobre de tot i de tots, uns grups de persones que sotala inspiració històrica dels Comités pour la paix Civile et religieuse, que vaconstituir Jacques Maritain, optem per seguir volent-nos i estimant-nos. I queno deixarem que per res del món, i tot i el que pugui succeir, les diferentsopcions polítiques o socials de cadascun de nosaltres, ens enemistin o ensseparin.»
