“Una celebració llarga, intensa i íntima”. Així va definir Sebastià Taltavull la Missa d’aquest diumenge, a la Basílica de la Sagrada Família, en què es va acomiadar com a bisbe auxiliar de Barcelona sis dies abans de l’inici del seu ministeri episcopal a Mallorca, amb la celebració del dissabte 25 a la Catedral de Palma. Va compartir, amb els molts centenars de diocesans que omplien el temple, moltes impressions i emocions personals. “No em resulta fàcil deixar allò que estimo. Aquesta és la pobresa i la grandesa alhora, quan l’Església ens envia d’un lloc a l’altre”, va dir en l’homilia. El prelat menorquí va dedicar records a tothom, des dels capellans de la residència Sant Josep Oriol fins als joves amb els quals es va reunir diverses vegades en àmbits acadèmics mitjançant un “diàleg obert” que l’enriquia, passant per les parròquies, les famílies que l’han acollit sovint a casa seva i els consagrats i consagrades, entre d’altres. Els creients de Barcelona, en definitiva, han estat per a Taltavull “mestres” dels quals ha tingut “un gran aprenentatge”.
Entre les reflexions de la predicació, el bisbe Sebastià va comentar també la idea que li havia transmès un capellà de Menorca: “Quan vagis a un lloc, Jesús ja hi és; i quan te’n vagis, seguirà sent-hi”. Després de destacar “l’any de despreniment” viscut entre dues diòcesis, Taltavull va recordar que Barcelona “necessita molta presència per animar una acció pastoral seriosa que vagi a l’essencial, perquè és obra de tots, laics i laiques també, no només bisbes i preveres”. En aquesta línia, ha reivindicat la importància “d’estar al costat de les persones, incloent-hi un laïcat coresponsable i fidel que, en comunió, forma una xarxa insubstituïble per a les nombroses iniciatives d’espiritualitat, formació i caritat”.
Sebastià Taltavull es va referir igualment al seu lema episcopal, “vosaltres sou els meus amics”, per agrair als diocesans de Barcelona que l’hagin ajudat “a viure’l plenament”. I va formular una pregunta interpel•ladora: “De què servirien tants esforços si no ens féssim propers i no fóssim capaços d’estimar-nos?”. Precisament coincidint amb la Jornada Mundial dels Pobres, el bisbe va recordar que “ells són el centre de la nostra atenció i de la nostra opció, com també sempre, des de Jesús, la preocupació i la prioritat de l’Església”, tot i que va admetre que “encara és una assignatura pendent, amb un 20 per cent de la humanitat que té el 80 per cent dels recursos”. Finalment el nou bisbe electe de Mallorca va expressar el seu desig que els cristians “aportem el millor de nosaltres en el delicat moment que viu el nostre país”, alhora que es va comprometre a “fer-ho també des la nova diòcesi, dins una Església en què els uns preguen pels altres”.
Un pastor molt estimat per tothom
L’Eucaristia de comiat, amb la basílica de la Sagrada Família plena, va ser una visualització de la comunió davant un pastor molt estimat aquests últims 8 anys i mig a Barcelona. Amb la participació de molts laics i laiques que treballen a l’Arquebisbat o hi estan vinculats, Taltavull va rebre l’escalf i la proximitat afectuosa de bona part dels preveres i diaques de l’arxidiòcesi, així com de molts religiosos i religioses. Com a concelebrants principals, hi van ser els cardenals Joan-Josep Omella i Lluís Martínez Sistach. No hi van faltar tampoc els nous bisbes auxiliars, Sergi Gordo i Antoni Vadell.
Al final, van ser especialment encoratjadores les paraules d’agraïment expressades per la delegada d’Apostolat Seglar, Ana María Almuni, que va resumir les grans qualitats pastorals i personals del bisbe Sebastià. I en l’últim reconeixement abans de la benedicció, Omella va recitar els coneguts versos d’Antonio Machado “todo pasa y todo queda” i “caminante, no hay camino, se hace camino al andar”, per agrair-li el seu servei. “Has deixat en aquest camí les teves petjades”, va assegurar. Finalment li va desitjar que sigui “un bon pastor de la diòcesi de Mallorca” per concloure amb el màxim afecte: “Aquí seguiràs tenint uns amics”. I en l’últim gest d’homenatge, l’arquebisbe de Barcelona va lliurar al fins ara auxiliar una reproducció de la Torre dels Apòstols, “com a record de la Sagrada Família”, amb els símbols episcopals de referència. Les salutacions de tothom van posar el punt final a una celebració d’emocions i, sobretot, d’afecte i proximitat entre els presents.
