És un gest entranyable que per Nadal ens felicitem. Això vol dir que compartim molts motius que fan que ens desitjam felicitat, tot el bé possible i un any nou ple de pau i concòrdia. Tot prové del goig de compartir amb tota persona de bona voluntat la bona notícia de l’Encarnació de Déu en la història, la vinguda de Jesús, el seu Fill, nascut de la Verge Maria en un racó oblidat de món entre els més pobres, fet un de nosaltres. Ell ens ha assenyalat d’una forma genial quina és l’orientació que pot prendre la nostra vida, aquell camí que ens pot omplir de felicitat.
“És un gest entranyable que per Nadal ens felicitem. Això vol dir que compartim molts motius que fan que ens desitjam felicitat, tot el bé possible i un any nou ple de pau i concòrdia”.
Vagi el meu desig de pau i felicitat per aquestes festes, units al Senyor en la pregària que crea fraternitat i que fa que siguem més germans els uns dels altres, sempre fent l’esforç d’arribar als més necessitats i exclosos. Això és així perquè el cor de Déu té un lloc preferencial per als pobres, tant que fins Ell mateix es va fer pobre en la persona de Jesús de Natzaret, el seu Fill.
Meditant, doncs, el sentit del Nadal, pensem —com diu el papa Francesc— que «tot el camí de la nostra redempció està signat pels pobres. Aquesta salvació va venir a nosaltres a través del “sí“ d’una humil noia d’un petit poble perdut a la perifèria d’un gran imperi. El Salvador va néixer en un pessebre, entre animals, com ho feien els fills dels més pobres; fou presentat al Temple junt amb dos colomins, l’ofrena dels qui no podien permetre’s pagar un xai. Va créixer en una llar de senzills treballadors i va treballar amb les seves mans per guanyar-se el pa. Quan va començar a anunciar el Regne, el seguien multituds de desposseïts i als qui estaven carregats de dolor, aclaparats de pobresa, els va assegurar que Déu els tenia al centre del seu cor» (cf. EG 197).
Per tot això, és Nadal quan en tota relació humana, enfortits per la trobada amb Jesús a la taula de l’Eucaristia, som un exemple de proximitat real i cordial, quan som capaços d’empatia i tendresa, quan el descobrim a Ell realment present en l’altre per acollir-lo, estimar-lo i servir-lo.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
