El drama dels migrants i refugiats segueix sempre viu i actual. Els responsables dels estats no se’n surten i la necessitat que hi ha d’acollida supera infinitament la voluntat de fer-la efectiva. Des del primer moment, el papa Francesc ha mostrat la seva sensibilitat per a posar-hi solució. En el recent missatge de la Jornada Mundial de la Pau diu que no és suficient sentir en el nostre cor el sofriment dels altres i que s’haurà de treballar molt abans que els nostres germans i germanes puguin començar a viure en pau, en una llar segura. Acollir l’altre exigeix un compromís concret, una cadena d’ajuda i de generositat, una atenció vigilant i comprensiva, la gestió responsable de noves i complexes situacions que s’afegeixen als nombrosos problemes ja existents.
La pregunta sempre hi és i roman oberta: per què hi ha tants refugiats i migrants? El nombre creixent de desplaçats obeeix a guerres, conflictes, genocidis, la tràgica situació de desesperació dels qui fugen de la misèria empitjorada per la degradació ambiental, la falta de seguretat ciutadana i d’oportunitats per refer la vida desfeta per la violència, la discriminació racial i la xenofòbia. El Papa demana que les migracions globals no siguin considerades com una amenaça, sinó, des d’una mirada plena de confiança, siguin vistes com una oportunitat per construir un futur de pau.
S’ha d’actuar! Francesc proposa l’estratègia que conjumini «quatre pedres angulars per a l’acció». La primera: «acollir», que tracta d’equilibrar la preocupació per la seguretat amb la protecció dels drets humans fonamentals. La segona: «protegir», que contempla el deure de reconèixer i garantir la dignitat inviolable dels qui fugen d’un perill real d’explotació. La tercera: «promoure», que s’orienta a donar suport al desenvolupament humà integral dels migrants i refugiats sobretot en relació amb l’educació. I, la quarta: «integrar», per tal que migrants i refugiats participin plenament en la vida de la societat que els acull.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca