Per a nosaltres, els cristians, el baptisme és un fet evident, una realitat que existeix i que ens orienta cap a una existència en Déu per sempre. Pel baptisme, som fills de Déu en el Fill, Jesucrist. Aquesta convicció de fe i de vida cristiana és fonamental per entendre i viure la vocació a la qual hem estat cridats i a partir de la qual hem dit un «sí» a Jesús per a tota la vida. El baptisme marca i orienta tota la nostra vida i, per la nostra trobada amb Jesús vivim l’alegria de l’Evangeli, que fa que ens identifiquem amb Ell i visquem els seus mateixos sentiments. Enamorat com n’estava d’Ell, sant Pau va arribar a dir «ja no soc jo qui visc, és Crist qui viu en mi». Això i la vida entregada de tants cristians al llarg de la història ens estimula a nosaltres a dir i a fer el mateix.
“El baptisme marca i orienta tota la nostra vida i, per la nostra trobada amb Jesús vivim l’alegria de l’Evangeli, que fa que ens identifiquem amb Ell i visquem els seus mateixos sentiments”.
Per a donar-nos exemple, Jesús ha volgut rebre el baptisme i s’ha posat a la filera dels pecadors, cosa ben insòlita, ja que Ell no tenia pecat i vol aparèixer com qualsevol pecador. Qui pot entendre la profunditat d’aquesta humil presentació? És la màxima contestació a l’autosuficiència humana i convida a superar aquella actitud orgullosa dels qui diuen que no tenen pecat, dels qui manifesten no sentir-se necessitats de Déu ni de la seva misericòrdia.
Som terra sagrada, terra habitada per Déu. Tenim prou arguments per dir que Déu existeix i ens estima, més arguments per obrir-nos a les dimensions del seu amor i tractar tota persona humana, sigui creient o no, com a estimada per Déu i objecte del nostre profund respecte i estimació. La solidaritat humana neix de la fe que professam des del baptisme, ja que a Déu li diem Pare «nostre» de tots i totes sense distinció.
Serà bo que avui i sempre vulguem agrair el do del baptisme que ha orientat i desplegat d’aquesta manera la nostra vida. Sabem quin dia va començar aquesta aventura? Convé saber-ho, recordar-ho sempre i fer-ne festa. És el dia en què Déu ens va donar la mà i vam començar a caminar confiats amb Ell i amb els altres, compartint un mateix camí.
Sebastià Taltavull
Bisbe de Mallorca
