Ambaquest suggestiu títol l’Ateneu Sant Pacià, en col·laboració amb la Universitatde Barcelona i el Pontificio Comitato di Scienze Storiche (Ciutat del Vaticà)ha celebrat un Congrés Internacional (Barcelona, 17 al 19 de gener de 2018). Estractava de rellegir en perspectiva històrica, cinquanta anys després, lacadena de protestes que s’esdevingueren a França i especialment a París durantels mesos de maig i juny de 1968 i que constituïren la major revoltaestudiantil i la major vaga general de la història de França i de tot EuropaOccidental. Uns fets iniciats per grups d’estudiants contraris a la societat deconsum als quals s’uniren grups d’obrers industrials, els sindicats i el PartitComunista Francès. Ha estat enriquidor l’enfocament interdisciplinari delCongrés: des de la història, el rerefons filosòfic, les conseqüències en laciència, la política, l’educació, l’art, la literatura, el cinema i en la vidaeclesial. Una de les conseqüències del maig francès, coincidint amb elpostconcili, fou la crisi del principi d’autoritat. Segons Gianni La Bella dela Università degli Studi di Modena: «El catolicisme europeu occidental foudominat en el decurs d’un llarg decenni per una paralitzant polarització que vaperdre de vista el veritable enemic: el d’una societat que s’estavasecularitzant i posava en discussió els valors i els models de vida.L’enganyosa prospectiva del catolicisme del dissens fou la de creure de podermodificar políticament la societat per poder reformar i gairebé revolucionarl’Església.» Josep-Ignasi Saranyana, prevere i professor de la Universitat deNavarra, manifestava que «la revolució del 68 és la mare de totes lesrevolucions perquè d’alguna manera tanca un cicle que havia començat de moltabans i comença una nova etapa de la cultura humana que no sabem on acabarà».La mobilització del maig del 68 pot ajudar a interpretar moviments posteriorscom ara el dels indignats, les conseqüències dels quals continuen vigents enels partits antisistema. En aquest sentit, el professor Francesc Torralbaconcloïa que «algunes idees del maig francès segueixen essent punyents en elmoment històric que ens ha tocat viure: la crítica al consumisme, la necessitatd’apoderar el poble, la recerca de l’emancipació i de l’equitat de drets,l’anhel de la justícia social, l’antibel·licisme, però d’altres ens sembla quepequen d’una profunda ingenuïtat antropològica i d’una manca clara depragmatisme per articular-les políticament i social».
