Ramon Corts, historiador i autor del recentment publicat treball ‘La qüestió catalana en l’arxiu secret vaticà‘, Toni Picó, advocat i exdiputat d’Unió, i Joan Pallarès, historiador i col·laborador de Ràdio Estel i el setmanari Catalunya Cristiana, han compartit col·loqui aquest dilluns dins el programa El Mirador de l’actualitat. Sobre la detenció de Puigdemont, Pallarès ha qualificat la situació de “totalment nova, amb les cartes canviades”. Per la seva banda, Picó ha assegurat que “ha d’haver-hi canvi de plantejaments, però el que toca ara és que el Parlament esculli un govern i permeti recuperar les institucions catalanes”. Tenint en compte l’empresonament divendres de Jordi Turull, amb 4 dirigents independentistes més, i la detenció de Puigdemont diumenge, l’advocat ha admès que “ara el Parlament no està per fer declaracions, sinó que cal una investidura”. Corts ha comentat que “és natural que Montserrat i els bisbes de Catalunya s’expressin en sintonia amb el poble, que majoritàriament vol un govern”.
Ramon Corts ha explicat, durant bona part del programa, el sentit i els objectius del seu treball històric ‘La qüestió catalana en l’arxiu secret del Vaticà: de la restauració a Primo de Rivera (1875-1923), presentat el 13 de març, un volum que ha impactat aquests dies en la societat catalana amb el rerefons de la situació política. “Realment ha sortit en un moment oportú, però de fet havíem retardat la seva publicació, perquè estava preparada abans de Nadal i vam pensar que al març la situació política estaria més encarrilada”, ha explicat. Corts ha comentat que “la qüestió és desconeguda, perquè no s’havia fet res específicament sobre les relacions entre Catalunya i la Santa Seu”, i ha dit que, des d’abans de l’any 1990, ja investigava a l’Arxiu Vaticà. Com que l’obertura és sempre un mínim de 50 anys després d’acabar-se cada pontificat, l’historiador ha destacat que va haver de “mirar enrere en el temps per començar amb els pontificats de Lleó XIII i Benet XV, entre 1877 i 1921”. Va ser aleshores quan, “en veure grans caixes amb desenes de fulls sobre la qüestió catalana, va començar l’estudi fins a l’elaboració d’un treball complet” que ara ha publicat el primer volum i que en tindrà 4 en total.
Ramon Corts ha revelat que “la primera vegada en què es troba un document sobre la qüestió catalana és sobre el fer servir o no el català, tema que té a veure també amb el nomenament de bisbes o amb la mateixa relació entre l’Església a Catalunya i la Santa Seu, entre d’altres”. El prevere i autor d’aquesta investigació històrica ha destacat la frase recorrent de “català sí, catalanista no”, molt repetida a partir del 1900, com també “catalanisme sí, catalanisme polític no”. “Després de molts anys de treball, he conclòs que l’Església, a través dels Papes, els nuncis i la Secretaria d’Estat, no té mai res en contra del catalanisme cultural, amb l’expressió de la llengua i la cultura. El que és un problema per a l’Església és el catalanisme polític, quan el clergat, començant per benedictins a Montserrat i caputxins a Barcelona, comencen a mostrar més interès per les realitats polítiques”, ha afirmat.
Les relacions històriques entre Catalunya i la Santa Seu han estat igualment comentades, com una realitat dinàmica amb el pas dels anys i en paral·lel amb les aspiracions de Catalunya com a poble, a través de figures com el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, que va ser arquebisbe de Tarragona, i tensions del catalanisme amb Roma. Corts ha anunciat que, a finals del 2019, estarà publicat el segon volum del seu gran treball, mentre que s’espera que els altres dos vagin arribant “cada dos o tres anys”.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l’actualitat d’aquest dilluns 26 de març
