Som ben conscients que entre els nostreslectors hi ha persones malaltes, de vegades amb llarga malaltia i, també,familiars de malalts. Tots requereixen la comprensió, el suport i l’ajut de lacomunitat cristiana. Llegir en comunitat a l’habitació d’un hospital o d’unaclínica, o a casa mateix, és una experiència de comunió que pot consolar,encoratjar i obrir horitzons.
També hi ha persones malaltes que, malgrat lesseves limitacions, escriuen regularment i envien els seus escrits a moltsd’altres. Així ho fa Càrol Garcia, una veritable apòstol, malalta crònica,autora de Mi hermana África, el continente que cambió el rumbo de mi vida(Lleida, Milenio, 2016) i d’uns «correus dels dimarts» que envia a centenars depersones. Escriu: «Des de la meva cadira de rodes, en els millors moments, odes del llit de l’hospital, en els més durs, m’ho torno a replantejar tot i aafrontar la realitat tal com és. M’adono que quan he aconseguit distanciar-medel meu “jo” com a centre de tot, un munt de coses boniques continuen passantal meu voltant. Els rostres, els gestos, els detalls d’atenció i d’afecte detots els que m’envolten i d’aquells que d’una manera o altra es fan presentsmalgrat la distància, es van fent font de goig.» També mossèn Ramon Prat deLleida, acreditat teòleg pastoral, avui malalt, explica en el Primer Plad’aquest número com, des de la malaltia, ha escrit el llibre de la seva vida.
A moltes parròquies i comunitats, aquestsdiumenges s’administra comunitàriament el sagrament de la Unció dels Malalts.És una experiència molt rica: per als malalts que la reben, per a les personesque els acompanyen i per als preveres que l’administren. També per als nens inenes veure com els malalts i ancians són ungits amb l’oli dels malalts esdevéuna catequesi memorable.
Jesús va fer dels malalts destinatarisprivilegiats de la seva acció. Ésser guarit i ésser salvat són afirmacions quetenen molt en comú.
Des d’aquestes pàgines desitgem bona Pasqua alsnostres lectors malalts i a les seves famílies. Que al voltant del llit deldolor esdevinguem comunitats esperançades i esperançadores.
