Cronificació de la pobresa, desigualtatestructural i precarietat com a forma de vida són les expressions mésescoltades durant les rodes de premsa de presentació de les memòries 2017 deles deu Càritas diocesanes de Catalunya, amb motiu de la solemnitat de CorpusChristi, Dia de la Caritat. El diumenge 3 de juny es fa una col·lecta especiala favor de Càritas.
Una de les conclusions és que la crisieconòmica llarga i cruenta que ha travessat l’Estat espanyol ha provocat quemoltes persones i famílies no aconsegueixin aixecar el cap. Hi ha recuperacióeconòmica, és cert, però beneficia només les classes més benestants. Segons dadesde l’INE (Institut Nacional d’Estadística) i de l’Agència Tributària, elperíode 2007-2015 ha deixat com a resultat un increment en un 78% de les llarssense ingressos i d’un 136% dels multimilionaris. Per això el lema escollit perCàritas diocesana de Barcelona ha estat «No ens conformem».
«La precarietat s’ha instal·lat com a forma devida perquè comprovem que cada vegada més el treball té una menor capacitat degarantir el benestar; que el sistema educatiu no redueix les diferències, i queles polítiques de protecció són insuficients», ha manifestat Salvador Busquets,director de Càritas diocesana de Barcelona, en presentar les dades referents ala memòria 2017.
A grans trets, el resultat del 2017 és queCàritas diocesana de Barcelona va atendre 22.635 persones, que el 53% de lesllars ateses no comptava amb un habitatge digne, que el 77% de les persones enedat laboral estaven a l’atur i que el 17% tenia una feina precària. «Com a societat, no podem conformar-nos-hi, cal que treballem en comunitat per garantir que tota persona pugui desenvolupar el seu projecte vital amb dignitat», ha destacat el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas diocesana.
Davant de la problemàtica greu de l’habitatge,Càritas diocesana de Barcelona compta amb 1.351 places en 335 pisosunifamiliars, 31 centres residencials i 25 pisos compartits. Alhora, s’haevitat que 3.629 persones es quedin al carrer. Però no n’hi ha prou, perquè laproblemàtica de l’habitatge, especialment a la ciutat de Barcelona, és tan greuque l’entitat ha fet una demanda concreta a les forces polítiques ambrepresentació al consistori: incrementar el parc d’habitatge social de l’actual2% al 15%, d’acord amb la mitjana europea. «A nosaltres ens agradaria que s’incrementésen 1.500-2.000 el nombre d’habitatges cada any, i això durant un mínim de deuanys», ha manifestat Salvador Busquets, alhora que ha demanat a les forcespolítiques que aquest acord estigui blindat al marge de discussions polítiques.
Altres propostes concretes són un salari míniminterprofessional de 1.000 euros i que els ajuts al lloguer no computin de caraal càlcul de la Renda Garantida de Ciutadania, «perquè a Barcelona, adiferència d’altres ciutats de l’Estat espanyol, el fet diferencial de lapobresa és tenir o no tenir un habitatge», ha insistit Busquets.
Atur i precarietat laboral
«Atenem llars amb ingressos molt reduïts,persones extremament pobres i en situació d’exclusió econòmica i social», hanmanifestat els responsables de les Càritas, presidits pel bisbe de Lleida,Salvador Giménez. «Els deutes s’han acumulat en les famílies, i encara quetreballin els que les sustenten, aquest treball és insuficient i no els permetsortir de la precarietat.»
Pel que fa a Càritas diocesana de Tarragona—que des del 15 de maig té nou director, Salvador Grané— l’any 2017 fins a18.058 persones es van beneficiar de la seva tasca. Coincidint amb la presentacióde la memòria anual, Càritas Tarragona ha constatat, novament, que la recuperacióno està arribant a totes les famílies, que la desigualtat esdevé estructural,que el mercat laboral roman tancat per a moltes persones, i que treballar noassegura unes condicions de vida dignes.
De fet, es calcula que el 12% delstreballadors catalans són pobres. I, per això, novament, fent un cop d’ull a lamemòria anual, en aquest cas, presentada per Càritas diocesana de Sant Feliu de Llobregatsorgeixen de nou les mateixes problemàtiques: «Les principals problemàtiques deles persones que s’han adreçat a Càritas durant el 2017 han estat, a banda dela cobertura de necessitats bàsiques, les relacionades amb les dificultats pergarantir un habitatge digne, amb l’accés a un lloc de treball i la precarietatlaboral, i les relacionades amb la infància.» Càritas Sant Feliu va donar suport el 2017 a 20.302 persones, que corresponent a 7.351 llars.
De la seva banda, el bisbe de Girona, FrancescPardo, també ha presidit la roda de premsa de presentació de la memòria anualde Càritas. Ha estat el 8 de maig i, d’acord amb les dades presentades, el 2017Càritas diocesana de Girona va atendre 24.030 persones, un 7% més en relacióamb l’any passat, i fins a 59.127 es van beneficiar dels seus programes iprojectes.
Dolors Puigdevall, directora de CàritasGirona, ha posat en relleu la importància d’accedir a una feina per sortir delcercle de l’exclusió social. Ara bé, ha alertat de la precarietat en lescondicions laborals actuals, que mantenen les persones en situacions devulnerabilitat. «Càritas continuarà impulsant l’economia social i lluitant perla feina digna», va manifestar.