Si ens hi fixem bé, hi ha molts tipus de vivesa. Persones llestes que tallen un cabell al vol, ràpides de reflexos, vives com elles soles. Un queda sorprès i admirat de tant prodigi. Per a la societat —diuen— són un do aprofitable. Quant de bé poden fer aquestes persones, dissenyades aparentment fora del normal. Aquesta mena d’astúcia contribueix a humanitzar més les estructures de la societat. Podem estar segurs que se’n poden solucionar, de coses, si sabem invertir bé, amb el bon sentit de la paraula, tanta qualitat i tanta capacitat humana.
«La vivesa natural o adquirida, el seny, és una eina que ha de caure en bones mans i aquestes n’han de fer sempre el millor ús en bé de tots.»
Hi ha persones grans a les quals bé val la pena escoltar per la seva saviesa. Els més joves haurien de fer un esforç per recuperar-les i incorporar-les com a referents. Hi ha homes i dones que el seny els ha dut a ser artesans de bona entesa, homes i dones prudents de tota edat, que pensen amb el cap, fan el que diuen i convencen. Són autènticament adults en el sentit ple de la paraula. La vivesa natural o adquirida que tenen és un do i pot ser també una conquesta, i no ha de servir mai per fer un mal negoci ni per tirar per terra el dels altres, com tampoc reconvertir-la en aquella astúcia que fa mal i pren gust menyspreant i anul·lant els altres.
Jesús ho va dir molt clar, ho llegim a l’evangeli: astuts com les serps i senzills com els coloms. És l’equilibri que dona ser una persona de seny i que crea bon ambient al seu entorn. Equilibri entre el dir i el fer, entre el pensar i l’actuar, entre el realisme i la utopia, entre la sobrietat i l’alegria, entre la serietat i el bon humor, entre la feina i el descans, entre la soledat volguda i la relació amistosa. Tot el contrari de viure despistats, fragmentats, dispersos, incoherents, amb poc seny.
La vivesa natural o adquirida, el seny, és una eina que ha de caure en bones mans i aquestes n’han de fer sempre el millor ús en bé de tots. És una llàstima que molts referents educatius no vagin en aquesta direcció i es doni curs a una mala gestió per la còmoda autoreferencialitat que aïlla i ofega. El silenci i l’esperit contemplatiu poden ser uns bons aliats per fer de l’astúcia i la senzillesa una única realitat.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
