Quan fem una pregunta amb mala intenció, deixem l’altre sense paraula i el volem fer presa del nostre domini, si més no d’una traïció encoberta. Demanar és entrar en diàleg, obrir les portes a la conversa amb algú a qui hem d’estar disposats a escoltar amb la mateixa bona voluntat que ell està disposat a tenir. Emissor i receptor, pregunta i resposta, parlar i escoltar, aspectes clau d’un moviment recíproc que fa que les per- sones surtin d’elles mateixes i es comuniquin.
No hi ha res més meravellós i tan humà com aquest intercanvi d’experiències, d’acudits enginyosos, de propostes d’edificació mútua. Quan la intenció és neta, el diàleg neix espontàniament i s’afavoreix un clima de confiança. Així, el diàleg esdevé capacitat d’escoltar-se mútuament per tal que cadascú pugui exercir amb llibertat el dret que té d’obrir-se als altres i el deure d’acceptar que l’altre disposa de la mateixa oportunitat.
Fer preguntes amb mala intenció o amb la intenció de comprometre l’altre no sols impedeix el diàleg confiat, sinó que mostra l’enginy mentider d’algú que ja està corromput. Potser també per això encaixem tan malament les respostes, perquè normalment contradiuen les nostres previsions. Per entrar en diàleg s’ha d’anar amb la sinceritat i l’honradesa com a credencials.
Necessitem persones així al front de les institucions, homes i dones adults, íntegres, creatius, capaços d’animar i coordinar projectes per al bé de tothom. Hem de tenir present que en la mesura que passa el temps i anem posant vida als anys, les pautes del pensament no poden fer-se enfora de les pautes del comportament. Així s’estableix una coherència entre el pensar i l’actuar. És un goig viure de cap a peus aquesta unitat de vida i fer-ne participar generosament els altres.
Ja s’ha dit altres vegades. Conviure demana per part de tothom fer gestos significatius. Tots tenim dret a donar i a rebre, tots necessitem aquesta valuosa aportació que ens dona una autèntica qualitat de vida plena de bones intencions.
Sebastià Taltavull Anglada, Bisbe de Mallorca