He gaudit d’aquest llibre en la seva tercera edició, fet quecal remarcar, perquè la primera edició és d’aquest any, i aquest fet no ésfreqüent en llibres que estan entre els d’història, política i un bon pessicd’humor, almenys en les seves formes.

En la definició del llibre que trobareu a la contraportadaja ens avisa que aquest no és un llibre sobre la guerra de l’art i que calsuperar el conflicte entre Catalunya i Aragó per les 97 peces artístiques quetantes pàgines i pantalles han omplert darrerament. La cosa va més enllà.

El relat, ben documentat, va a fons i, tal com diu el títol,és una autèntica croada a favor de la memòria que ens han volgut canviar ambnocturnitat o encara pitjor, amb enganys i força mala fe.

L’autor ens enfoca bé el tema i ens fa veure de quina maneratan miserable ens volen fer passar per quasi lladres els qui van salvar irestaurar aquestes peces. Tot un muntatge per distreure l’atenció del nucli enquè es demostra que Sixena és la prova, o una altra demostració, de com s’hanfet, de malament, o amb mala intenció, les accions reivindicatives d’unes obresd’art, quan el que hi ha és una lluita entre el record i l’oblit d’aquestmonestir-frontissa, entre Catalunya i Aragó, on les lluites de reis, prínceps,comtes, fins a papes i tot un món de personatges i d’interessos van destrossarels futurs normals dels pobles afectats. Aquí és on rau la història de veritat.

L’obra escrita amb una habilitat literària exquisida, té,pel meu gust, un excés d’ironia que pot distreure la lectura punyent i seriosaque demana el tema. He de reconèixer, però, que aquest sentit de l’humor enssalva d’una amargor que ens podria dur a un enuig poc útil. Potser el mateixautor, amb el material que arriba a tenir, ens podria obsequiar amb un noullibre només de dades històriques i documentació concreta, però això ja sónfigues d’un altre paner… o del mateix.

Lectura imprescindible per a qui vulgui conèixer enprofunditat aquesta nostra història.