«Somio en una opció missionera capaç detransformar-ho tot, perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatgei tota estructura eclesial es converteixi en una llera adequada per al’evangelització del món actual, més que per a l’autopreservació» (EG, 27).Aquesta referència del papa Francesc als horaris a L’alegria de l’Evangeli—adreçada implícitament a les parròquies, comunitats i moviments— té moltaimportància sempre però especialment ara que s’està planejant el curs. Convéque en el si de l’Església, quan fixem els horaris de les misses, reunions,trobades, convivències, sortides, despatxos, ho fem de manera realment sinodali tinguem especialment presents els horaris dels fidels, laics i laiques queformen el gruix de l’Església i dels quals els preveres i diaques somservidors. Molts observen que les eucaristies vespertines són més apropiadesper als joves i que és poc realista fixar les misses familiars a primeres horesdel matí. Però també cal tenir molt present els horaris quan es planteja unainiciativa cap enfora. Fa uns anys, membres de la Comunitat de Sant’Egidiofeien lectio divina a les oficines a les tres de la tarda, l’hora més propíciaper als qui hi treballaven.

No podem tampoc restar aliens als canvis deritmes horaris que es produeixen al nostre entorn. En aquest sentit ésimportant també la proposta de Reforma Horària que es va consolidant i queaquest mateix setembre s’obre una oficina dedicada a aquesta reforma, coms’explica al Primer Pla d’aquest número.

De la mateixa manera que els campanars de lesnostres esglésies solen fer el servei de torres del rellotge, també cal posaren hora el nostre rellotge interior perquè estigui en sintonia amb el de lasocietat que servim.

Addenda
Amb motiu de l’11 de Setembre, d’acord amb elsbisbes catalans, desitgem als nostres subscriptors i lectors que les legítimesaspiracions del poble català siguin reconegudes i que s’enforteixi el diàleg,la cohesió social, la negociació i la concòrdia.