En un món tan diversificat com el nostre, potser ens resulta difícil pensar que tot el que fem i diem afecta a tothom. Alerta amb l’expressió «cadascú a ca seva i Déu per tot», alerta amb el sentit que li donem, perquè pot posar en evidència més el nostre tancament que no pas la nostra solidaritat, el nostre aïllament que no la nostra voluntat de comunicació, el replegament evasiu en la pròpia visió de les coses que no la nostra implicació.
Tenim una responsabilitat compartida des del moment que naixem i l’exercim amb el ple dret de fer que la nostra relació amb els altres ens faci més persones i doni goig treballar junts implicats en projectes comuns. Així s’edifica un poble, es consolida una comunitat humana, troba la seva dimensió social una família i viu el sentit de la vida cada individu. Implicant-nos els uns amb els altres, amb compromisos compartits, podem fer una ciutat millor, un poble en pau, casa de tots.
Millor encara si la valoració que fem de l’altre és perquè posem en relleu la seva bondat, que és un aspecte peculiar de l’amor. Quan som bondadosos, estem demostrant als altres, amb paraules i fets, que els estimem d’una manera espontània i gratuïta, naturalment. Quan la compassió i l’amor són sentiments que es porten a dintre, aleshores la bondat és la seva activitat exterior, la cara amable que s’espera de l’altre. Que en diem, de coses, quan d’algú afirmem que és una bona persona!
La bondat és l’antídot contra els intolerants, contra els qui van d’inquisidors pel món fent els comptes als altres a tota hora. Encara que no sigui en una primera reacció, és possible que un gest de bondat faci fins i tot recapacitar l’altre perquè veu que no respon amb la mateixa moneda. De persones així n’hi ha moltes i són les qui fan avançar el món. Pensem que plantar cara amb bondat desarma el qui es creu ser l’adversari, perquè qualsevol gest d’amor serà sempre infinitament més contundent, racional i lògic que no la resposta de la venjança. Tot el que prové de la bondat és bona pluja que comunica vida.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca