El 8 de setembre es commemora el Dia internacional de l’Alfabetització, una jornada on es posa la mirada en els més de 750 milions de persones a les quals l’analfabetisme condemna a la pobresa i l’exclusió.

Malgrat que l’analfabetisme i, sobretot, l’analfabetisme funcional (persones que tenen els coneixements bàsics de lectura, escriptura i càlcul però que no són capaces d’emprar aquests coneixements de forma eficient) és present arreu del món, és a les nacions més pobres on aquestes mancances es manifesten amb més intensitat.

Segons María José Hernando, del departament d’Estudis de Mans Unides, “l’educació i, com a primer pas, l’alfabetització, és la principal eina per aconseguir que les persones puguin sortir de la pobresa i per impedir que es transmeti de generació en generació”. I afegeix que l’educació “afavoreix la creació de consciència crítica, és fonamental per accedir a millors oportunitats de feina i contribueix al desenvolupament dels països“.

Mans Unides treballa en l’educació per al desenvolupament i insisteix a denunciar les estructures socials i culturals injustes que impedeixen que un alt percentatge de la població pugui accedir a l’educació i a la satisfacció plena de la majoria dels drets que els emparen.

Per això, l’entitat va dedicar l’any passat 199 projectes a educació per un import de 10,2 milions d’euros a Àfrica, Àsia i Amèrica.

Dona i analfabetisme

Mans Unides denuncia que l’analfabetisme aprofundeix l’escletxa de gènere i reclama l’accés a l’educació de les dones en igualtat de condicions amb els homes. Per a Hernando, “és inacceptable que gairebé 500 milions de dones i nenes continuïn privades de l’accés al coneixement i a les oportunitats que comporta l’educació”.

En aquest sentit, el component de gènere és un requisit fonamental per als pojectes educatius de Mans Unides. Com explica Hernando, “la nostra experiència avala que la inversió en l’educació de les nenes i la capacitació consegüent de les dones es tradueixin directament en millor nutrició, salut i rendiment econòmic per a les seves famílies, comunitats i països”.

María José Hernando està convençuda que una dona formada i educada “tindrà les eines per canviar el curs de la seva vida: probablement es casarà més tard, tindrà fills en edat adulta, portarà els seus fills i filles a l’escola i transmetrà els seus coneixements a la seva família i a la seva comunitat”.