El 21 d’octubre del 1888 —l’any de l’ExposicióUniversal— a la catedral de Barcelona es va celebrar la solemne festa de lacoronació canònica de la Mare de Déu de la Mercè. La corona va ser oferta pelbatlle Francesc de P. Rius i Taulet, en nom de la ciutat, i va ser imposada ala imatge gòtica pel bisbe Jaume Català i Albosa, amb aquestes paraules: «Aixícom per aquestes mans sou coronada a la terra, puguem merèixer que per lesvostres siguem coronats al cel.» Cent anys després, el 1988, l’arquebisbe de Barcelona,el cardenal Narcís Jubany, escriví una pastoral titulada Una nova corona per ala Mare de Déu de la Mercè on opinava que la corona que calia oferir-lialeshores a la Verge era la de la solidaritat. Passejar avui, trenta anysdesprés, pels carrers adjacents de la basílica (en especial la plaça Orwell) éstota una lliçó de vida. La Mercè, o barri de Mar, té ben poc a veure amb aquellindret aristocràtic del segle XIX amb palaus i residències senyorials. També elpanorama ha canviat força des del 1988, quan tot just començava la immigraciómagrebina. Mossèn Jordi García-Díe, que fou rector de la basílica, arribà aafirmar que el problema allí no era parlar català o castellà, sinó parlar o nol’àrab. I mossèn Joan Galtés, en el seu llibre de meditacions marianes Pervostra Mercè (2010), tot citant el decret sobre l’Apostolat dels laics, diu que«Maria visqué en aquest món, una vida com la de tothom, plena d’atencionsfamiliars i de treball». I comenta: «Vol dir que no vivia “a la lluna” (…)Més aviat ella habità en el món alhora bonic i tràgic de la vida de cada dia»(pàg. 71).
Quins seran els fruits de l’Any de la Mercè que estemcelebrant? Quina nova corona oferirem a la Mare de Déu? És prou reconeguda latasca dels mercedaris en el món de les presons. I mai com ara la presó«preventiva» havia estat tan present en l’opinió pública catalana. Més enllà deconsideracions polítiques, visitar els presos és una obra de misericòrdiacorporal de la qual els mercedaris són particularment experts. I prendre consciènciade les pròpies captivitats és un exercici sa per a la maduresa humana icristiana. Que la Mare de Déu de la Mercè, redemptora de captius, icona delseny català i patrona de Barcelona i la seva província eclesiàstica, sigui unestímul perenne per tocar de peus a terra.
