En aquest número de Catalunya Cristianapubliquem un suplement especial en record del bisbe Joan Carrera i Planas,auxiliar de Barcelona, en el desè aniversari de la seva mort. Una dècada donaja una certa perspectiva del seu ministeri, del seu paper en el món de lacultura i, en concret, de la comunicació.
Mossèn Joan ja de jove va apostar pels mitjansescrits a l’Hospitalet de Llobregat i a Badalona, on s’integrà de seguida en laredacció de la revista Aubada. A banda de les moltes publicacions ciclostiladesquasi clandestines que circulaven en els anys de la dictadura i on s’endevinala seva mà.
Des de primera hora va col·laborar a CatalunyaCristiana. El fundador del setmanari Joan E. Jarque ha explicat que anavenalternant-se els editorials. El P. Bernabé Dalmau, en l’acte commemoratiu quees va celebrar a Montserrat l’11 de juliol passat, va recordar que, en unavisita que va fer al nostre setmanari, va demanar al director que no esprescindís mai de la columna Ara mateix de Joan Carrera. Són un miler llargd’articles que en el decurs de 25 anys va escriure setmanalment, primer com amossèn, més endavant com a bisbe, recopilats i presentats per Joan E. Jarque ieditats a La Magrana (2010).
El 1989 quan Catalunya Cristiana portava deuanys de trajectòria i cinc-cents números, mossèn Joan escrivia en la sevacolumna un article gairebé programàtic on afirmava que el nostre setmanaritreballa «al servei d’aquest espai pastoral català [encertada denominació] i hofa no des d’una idea particular d’Església, sinó des de la comunitat real, ambla seva jerarquia i el seu poble i amb un gran respecte per tots i cadascundels colors i dels matisos que formen el seu mosaic. El seu missatge i el seuobjectiu són aquests, precisament: que dins la Catalunya popular i dins laCatalunya política i dins la Catalunya cultural i dins la Catalunya econòmica idins la Catalunya esportista… hi ha una Catalunya cristiana: un petit ialhora un gran llevat que ens cal dinamitzar».
El 1991, quan Carrera fou consagrat bisbe, tambéMons. Jarque es va ocupar de dissenyar el seu anell episcopal seguint eldisseny de la capçalera del setmanari: quatre barres i la creu [vegeu la imatgea la pàg. XII del suplement especial]. El va realitzar el joier Manel Tena ifou ofrena dels lectors del setmanari. Més endavant, el mateix bisbe va arribara oferir el seu segell tan preuat per ajudar a finançar Ràdio Estel, una ofertaque refusà amablement l’aleshores directora Teresa Pou.
El 2006, arran de la Jornada Mundial de lesComunicacions (avui incomprensiblement preterida en les nostres diòcesis), elbisbe Joan opinava que «seria bo aprofitar-la per ajudar les persones aintegrar en una perspectiva d’humanisme cristià les noves tècniques decomunicació».
A tots els qui fem possible setmana rere setmanaaquesta revista, ens dona molta força recordar el coratge del bisbe Joan i ensencomanem a la seva intercessió.
