El P. Arturo Sosa, general de la Companyia deJesús, ha visitat Barcelona i Manresa. Ha estat una visita fecunda. Nascut aVeneçuela, és un home excepcional: culte i compromès, bon coneixedor del’Església i del món, amb una mirada universal i un discurs serè, profund iponderat. Un home senzill i proper. Va tenir la gentilesa de concedir-nos unallarga entrevista a Catalunya Cristiana i a Ràdio Estel que publiquem en aquestnúmero. Vam conversar del món, de l’Església i de molts aspectes d’actualitat.També de la Companyia avui, del cos apostòlic que formen els jesuïtes i elslaics. Dels vincles profunds que uneixen els membres de la Companyia, encaraque es trobin dispersos pel món. Vam parlar de reconciliació i de justícia.Reconciliació entre nosaltres com a éssers humans i amb la naturalesa i, pertant, amb Déu. D’una injustícia que s’ha fet estructural. Bon coneixedord’Ignasi de Loiola i dels seus primers companys, el P. Sosa va explicar que elsexercicis espirituals avui s’han rescatat i, adaptats en profunditat, s’hanmultiplicat de manera creativa a les perifèries i continuen vius arreu del món,impartits de manera personalitzada per jesuïtes i altres religiosos. També vaparlar amb afecte del papa Francesc, llatinoamericà com ell mateix, va dir que elseu llenguatge és propi d’un de tants cristians que s’han pres seriosament elVaticà II. I es referí també a la campanya mundial que avui hi ha orquestradacontra ell.
Un tema que es va repetir en l’acte públiccelebrat a l’església dels jesuïtes del carrer de Casp fou el de lasecularització. El pare Sosa creu amb encert que havíem idealitzat lacristiandat —per cert, poc cristiana— i es pregunta si no contribuirà a unprocés d’alliberament de ser cristians de manera automàtica i ens posarà en elterreny de la llibertat.
Opina que el cristianisme és molt «pretensiós»perquè s’encarna i enriqueix qualsevol cultura humana. I a la llum del’aproximació que estem vivint amb la Xina, es va referir a dos jesuïtes delsegle XVI-XVII: Mateo Ricci i Diego de Pantoja, als seus esforços per lainculturació, per aprendre la cultura i a la quantitat de gramàtiques que elsmissioners escriviren per comprendre les llengües.
En un moment de l’entrevista, el pare Sosa es vaemocionar. Fou en parlar-li de Veneçuela, el seu país natal, que està patinttant. Va animar els veneçolans que viuen i treballen entre nosaltres a noperdre l’esperança. Certament ell, l’encomana.
