El Papa ha canonitzat aquest diumenge el Papa Pau VI, l’arquebisbe Óscar Romero, la boliviana d’origen espanyol Nazaria Ignacia March, els sacerdots italians Francesco Spinelli i Vincenzo Romano, la religiosa alemanya Katharina Kasper i el jove napolità Nunzio Sulprizio. Ha estat a la Plaça de Sant Pere del Vaticà en una celebració transmesa en directe per Ràdio Estel i davant de més de 70.000 persones que omplien l’exterior de la Basílica vaticana. L’Eucaristia ha tingut molta riquesa i un gran simbolisme. Són nous sants de diferents períodes de la nostra història contemporània i de carismes molt variats. Aquesta diversitat està sobretot representada per dos homes que es van conèixer personalment i que coneixen encara moltes persones arreu del món: Pau VI, que va ocupar la seu de Pere entre 1963 i 1978 i que va culminar els treballs del Concili Vaticà II, i l’arquebisbe salvadorenc Óscar Romero, que va morir assassinat mentre celebrava Missa el 24 de març de 1980, després d’haver defensat la llei moral de Déu per sobre de les que marquen els poderosos, els dictadors armats del seu temps.
La Missa amb les canonitzacions ha estat sòbria, dins la complexitat i la solemnitat, sense allargar excessivament els diferents moments. Ha estat especialment emotiva, en l’inici, el ritu de canonització en què el Sant Pare ha proclamat que els nous sants quedaven inscrit en aquesta condició dins la llista custodiada per l’Església catòlica. En l’homilia, Francesc ha presentat l’home ric que descriu l’evangeli com “algú que, segons suggereix el text, pot ser cadascú de nosaltres”. Ha invitat l’Església universal a “deixar riqueses, nostàlgies i estructures gens en sintonia amb l’evangeli i sense un salt en l’amor”. En un altre moment, el pontífex ha assegurat que “Jesús ens invita avui a tornar a les fonts de l’alegria, que és la trobada amb ell”, com van fer els nous sants. “Pau VI va seguir l’exemple de l’apòstol del qual va assumir el nom i va desgastar la vida, com ell, buscant nous camins i intentant ser testimoni apassionat enmig d’incomprensions”, ha assegurat. Sobre l’arquebisbe Romero, ha comentat que “va deixar les seguretats del món i les pròpies comoditats per viure l’evangeli, al costat dels pobres”. I ha conclòs que “tots aquests sants han sabut aplicar la Paraula de Déu en la seva vida”.
Entre molts detalls, i a banda de la presència de relíquies dels 7 canonitzats, el Sant Pare ha portat el mateix cíngol (com un cinturó) que portava Óscar Romero quan va ser assassinat el 24 de març de 1980, mentre celebrava l’Eucaristia en un hospital. A més, el bisbe de Roma ha utilitzat el bàcul que va fer servir Pau VI durant tot el seu pontificat. D’altra banda, destaquem la presència de testimonis de gràcies i guariments reconeguts com a miracles per als nous sants, amb l’excepció d’Óscar Romero, reconegut com a màrtir de la fe. Igualment han participat, entre altres autoritats civils, el president de la República d’Itàlia, Sergio Mattarella, el president de Xile, Fernando Piñera, i la Reina Sofia i el ministre espanyol de Cultura, José Guirao. I entre els nombrosos concelebrants, destaquem el cardenal Joan-Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, el cardenal Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid, tots dos pares sinodals, i el cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València. Al final de la celebració, el pontífex ha resat l’Àngelus com és habitual els diumenges.
7 nous sants que mostren fidelitat i diversitat
Pau VI és el Papa autor de l’encíclica Humanae Vitae, un docuemtn profètic sobre la defensa de la vida i la família en què va alertar davant els problemes que pateix el món d’avui a causa de la mentalitat anticonceptiva. Aquest pontífex va ser, a més, qui va completar el Concili Vaticà II, iniciat el 1962 per Sant Joan XXIII. Giovanni Battista Montini va néixer a Llombardia (Itàlia) el 26 de setembre de 1897. Va ser elegit Papa el 21 de juny de 1963. Després de 15 anys de pontificat, va morir a Castel Gandolfo el 6 d’agost de 1978.
Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador, va néixer a la ciutat de Barrios (El Salvador) el 15 d’agost de 1917 i va morir màrtir per odi a la fe el 24 de març de 1980, assassinat quan celebrava la Missa enmig d’una naixent guerra civil entre la guerrilla d’esquerra i el govern dictatorial de dreta. Segons les investigacions, l’autoria de l’assassinat apunta a un grup d’aniquilació vinculat a la dictadura militar, que creia que Mons. Romero era proper a la guerrilla marxista causa de la seva preocupació pels pobres, una acusació allunyada de la realitat. En la seva lluita pels més pobres i en les seves denúncies contra la dictadura, el nou sant va comptar amb el suport de Pau VI i Sant Joan Pau II.
Nazaria Ignacia de Santa Teresa de Jesús va néixer el 10 de gener de 1889 a Madrid (Espanya). Després d’alguns anys dins de les Germanetes dels Ancians Desemparats, va fundar en 1927 una nova congregació: les Germanes Missioneres Croades de l’Església, amb la que va servir als més necessitats i a les dones a Bolívia. El 1938 va arribar a l’Argentina, on va donar va promoure diverses institucions a favor dels joves i els pobres. Va morir a Buenos Aires el 1943. És la primera santa de Bolívia.
Vincenzo Romano va ser sacerdot diocesà, va néixer el 3 de juny de 1751 a Torre del Greco (Itàlia). Va rebre l’ordenació sacerdotal el 1775. Va treballar en la reconstrucció de Torre del Greco, ciutat que va quedar gairebé totalment destruïda després de l’erupció del volcà Vesuvi en 1794. A més, va inventar la “rastrejadora”, una estratègia missionera per reunir, amb el crucifix a la mà, grups de persones o transeünts, improvisar una predicació i després acompanyar-los a l’església o oratori més proper per pregar junts.Sovint es va convertir en un mediador entre els propietaris dels coralls i els mariners que afrontaven els riscos i la fatiga de la pesca. Va morir el 20 de desembre de 1831.
Katharina Kasper va néixer el 26 de maig de 1820. El 1845 va començar la seva vida juntament amb algunes companyes i el 1848, en el dia de l’Assumpció, va obrir la seva llar als pobres del país. A la nova associació va donar el nom de Esclaves Pobres de Jesucrist. La mare Maria Caterina va seguir la formació de novícies i l’obertura de noves cases, fins i tot a l’estranger, per ajudar els immigrants alemanys. Va morir el 2 de febrer de 1898.
Francesco Spinelli va néixer a Milà el 14 d’abril de 1853. Va ser ordenat sacerdot el 1875, va començar el seu apostolat entre els pobres a la parròquia del seu oncle Pietro. El 1882 va conèixer a Caterina Comensoli, que desitjava convertir-se en religiosa d’una congregació orientada a l’Adoració Eucarística. Entre milers d’entrebancs, s’arriba a la fundació d’un institut que havia de dividir-se. La Mare Comensoli va establir la Congregació de les Germanes Sacramentines, i Francesco Spinelli, la de les Germanes Adoratrius de les Santíssim Sagrament. Va promoure els marginats, rebutjats, i va establir escoles, oratoris, assistència als malalts o gent gran solitaris. Va morir el 6 de febrer de 1913.
Nunzio Sulprizio, afegit aquest estiu pel Sant Pare a la llista de nous sants, va néixer a Pescosansonesco (Itàlia) el 13 d’abril de 1817. Durant la seva infantesa, va patir les conseqüències de la pobresa, la malaltia i el maltractament; especialment del seu oncle matern. Des que els seus pares van morir, el seu oncle el va obligar a treballar com a ferrer en condicions inhumanes, que sembla que li van provocar el tumor ossi que el va portar a la mort el 5 de maig de de 1836 amb només 19 anys. Com a sant jove, la seva inclusió ha estat especialment significativa també en el marc d’aquest nou Sínode dels Bisbes.
