En arribar aquest dia del Domund (Diumenge Mundial de la Propagació de la Fe), com cada any, se’ns recorda la nostra missió com a cristians. Les paraules de Jesús: “Aneu per tot el món…” ressonen avui més que mai a les nostres orelles i al nostre cor, amb el lema d’enguany: “Canvia el món.”

Hem d’anar per tot el món, per fer-lo canviar, per fer-lo més humà, més fratern, més generós… Tenim a les nostres mans la millor eina per fer-ho: la fe en Déu Pare Creador, en Déu Fill Salvador i en Déu Esperit Sant, que enforteix aquesta fe i ens empeny a actuar.

Aquesta fe ens dona la plenitud de la vida i fa que ens sentim immersos en Déu, en el seu amor i en l’amor als germans; fe que hem rebut gratuïtament i que, com una font d’aigua fresca, brolla del nostre cor i hauria d’escampar-se per tot el món. Aquest món ressec per l’egoisme, la manca de solidaritat i de respecte envers els altres.

És ben cert que hem rebut el do de la fe, però també ho és que, de vegades, el tenim massa guardat, fins i tot amagat. Sovint no deixem que aquesta aigua, amb la força de l’Esperit, surti i actuï per canviar el nostre món, fent-la operativa amb les obres, que són el seu testimoni.

Avui recordem especialment els missioners i missioneres escampats arreu de la terra. Un dia van sentir la crida del Senyor i, amb l’únic equipatge de la fe i la il·lusió de col·laborar en la transformació del món, van deixar-ho tot per anar a països llunyans a escampar la Bona Nova, aquella que Jesús ens va venir a portar.

Sabem prou bé que la tasca dels missioners no és fàcil, i encara menys en els nostres dies, en què molts són perseguits pel seu testimoni de la fe, pel seu treball en favor dels més necessitats i per la seva defensa dels drets humans.

Cal que siguem generosos amb la nostra almoina. És molt el que es necessita i molta la feina a fer. Que no hi manqui tampoc la nostra pregària perquè el Senyor, que els va cridar a ser missioners, els mantingui amb una fe i un amor ben vius.