Lluís Sols, col·laborador del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, Josep Lluís Masriera, vicepresident del Grup Sènior del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Josep Vila Abelló, fundador del mateix Grup Sènior, i Ivan González, economista i màster en Economia Social, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l’actualitat, la situació creada per la sentència del Suprem sobre l’impost d’actes jurídics documentats en les hipoteques, amb la confusió per la revisió anunciada per al 5 de novembre. Masriera ha lamentat que el que va passar “dijous amb la sentència i els dies posteriors fa que molta gent dubti de la independència judicial”. En aquesta línia, ha afegit amb contundència que “l’Estat espanyol té aluminosi, com afirmava una persona del Cercle d’Economia, i ha arribat a un extrem, en les seves estructures, que fa por perquè afecta el poder judicial, la banca i l’àmbit polític“. En un altre moment, el també exbanquer ha explicat que “les associacions de consumidors van presentar dos recursos i, al final, el Tribunal Suprem ha dit que els actes jurídics documentats els pagui el banc, però també es podran presentar per a les despeses de notaria o altres”. En altres paraules, ha conclòs que “això pot obrir la porta a altres despeses que poden repercutir en els bancs, i evidentment desequilibrarà la banca”.

Ivan González ha assegurat que “ha d’haver-hi una regulació unificada i concreta que no es modifiqui constantment, sigui millor o pitjor, però que la segueixi tothom”. Lluís Sols ha aclarit que “la sentència és ferma, però no crea jurisprudència, perquè n’hi ha d’haver dues en el mateix sentit”. Ha comentat igualment que “aquesta revisió voldrà tallar l’allau de reclamacions dels jutjats”. El col·laborador de Cristianisme i Justícia ha situat la gran qüestió, “amb conseqüències que poden ser de 15.000 milions d’euros, és el caràcter retroactiu de la decisió”. Finalment Vila Abelló ha dit que “és un problema legal, no pas comercial, perquè es refereix a una venda i un pacte de caràcter privat”. Ha recordat que “allò que es discuteix és qui és el subjecte passiu” i que, “si canvia la regulació, no és retroactiu, mentre que, si es considera que abans no era just, sí que es podrà reclamar, però mai al banc, sinó en tot cas a la hisenda pública”.