Davantles darreres notícies que s’han fet ressò als mitjans en relació amb lesimmatriculacions de béns eclesiàstics, aquest 24 d’octubre l’arquebisbat deBarcelona ha convocat una roda de premsa per aclarir tots els dubtes que s’hangenerat a la societat i per mostrar la màxima transparència possible en lesseves gestions.
Mn.Antoni Matabosch, ecònom de l’arquebisbat des del 2005 fins aquest mateix any, haestat l’encarregat d’explicar als mitjans de comunicació que han omplert lasala Pere Tarrés del Seminari Conciliar quin ha estat el procésd’immatriculacions de béns eclesiàstics que s’ha dut a terme a l’arxidiòcesibarcelonina entre els anys 1998 i 2015. L’antic ecònom ha fet un breu repàs enla història per explicar que tots els béns de l’Església no es van poderimmatricular legalment fins a l’any 1998, quan sota el govern de José MaríaAznar es va possibilitar que l’Església catòlica pogués inscriure per primeravegada els llocs de culte que ja feia segles que utilitzava i que haviaconservat. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, les diverses diòcesis vancomençar a immatricular les propietats, per aconseguir-ne una seguretatjurídica.
Enel cas concret de la diòcesi de Barcelona, a partir de l’any 1998 i fins al2015, moment en què va finalitzar la vigència d’aquest decret, es van registrarfins a 51 propietats diferents, entre les quals s’hi troben temples de lamagnitud de la Catedral del Mar o la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè.Com ha exposat l’advocat de l’arquebisbat, Mn. Ramon Batlle, el procés perimmatricular cadascun d’aquests béns va requerir un gran treball d’investigació:«Abans de registrar una propietat, vam consultar diverses fonts com el cadastrei els arxius diocesans per comprovar que es tractaven de propietats de laparròquia o de la diòcesi.» Aquesta investigació ha estat precisament la que hapermès que les 51 propietats inscrites fossin acceptades pel registre, i tambéla que ha fet que en el cas de Barcelona no hi hagi hagut cap impugnació perpart de cap particular.
Noobstant això, tant Mn. Ramon Batlle com Mn. Antoni Matabosch han explicat tambéque hi ha hagut 15 casos en els quals la diòcesi ha decidit no inscriure unapropietat per no perjudicar cap particular, i que en cas de dubte no hanimmatriculat el bé en qüestió. Davant del ressò mediàtic que han tingut lesimmatriculacions del bisbat de Vic, Matabosch ha exposat que cada diòcesitreballa independentment, però que confia en la seva tasca: «He parlat amb elbisbat de Vic i m’han assegurat que tot s’ha fet correctament. Immatricular novol dir robar, s’ha d’estudiar cada cas i parlar amb els afectats.» Aixímateix, l’antic ecònom també ha aprofitat la roda de premsa per recordar que elque més importa a l’Església és la conservació i l’ús dels béns, més que lapropietat.
