Quan parlem de crisi financera pensemespontàniament que els responsables exclusius són els qui mouen els fils delpoder i que poca cosa hi podem fer la resta de la ciutadania. Realment és així?En aquest número de Catalunya Cristiana oferim pistes per fer una reflexió enprofunditat del nostre viure quotidià per tal que, en coherència amb elpensament social de l’Església, deixem de contribuir indirectament i quotidianaamb els abusos que s’estan produint. Ens hi pot ajudar el documentConsideracions per a un discerniment ètic sobre alguns aspectes de l’actualsistema econòmic i financer elaborat per la Congregació per a la Doctrina de laFe, en col·laboració amb el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament HumàIntegral.
El document exposa la necessitat d’emprendreuna reflexió ètica sobre la intermediació financera. El fet que aquesta sovints’hagi desvinculat dels fonaments antropològics i morals apropiats, ha produïtabusos i injustícies evidents i ha creat crisis sistèmiques arreu del món. Totprogrés del sistema econòmic no es pot considerar com a tal si es mesurasolament amb paràmetres de quantitat i eficàcia en l’obtenció de beneficis, hade ser avaluat també sobre la base de la qualitat de vida que produeix i del’extensió social del benestar que difon, que no es pot limitar als aspectesmaterials. Tot sistema econòmic legitima la seva existència no sols pelcreixement quantitatiu dels intercanvis econòmics, sinó provant la sevacapacitat de produir desenvolupament per a tothom. «El benestar i eldesenvolupament s’exigeixen i es donen suport mútuament, i requereixenpolítiques i perspectives sostenibles més enllà del curt termini.»
Baixant al dia a dia és important un exercicicrític i responsable del consum i de l’estalvi. Fer la compra implica unaselecció entre els diversos productes que ofereix el mercat. És una opció quesovint fem de manera inconscient i no ens adonem que estem comprant béns laproducció dels quals es realitza a través de cadenes productives on és normalla violació dels drets humans més elementals, no es té en compte el mediambient o es busca el guany a tota costa. Quant a la gestió dels propisestalvis cal adreçar-los a aquelles empreses que operen amb criteris clars,inspirats en una ètica respectuosa de la persona en globalitat i de tothom enun horitzó de responsabilitat social.
Més que mai estem cridats a vetllar com a «sentinellesde la vida bona» fent-nos intèrprets d’un nou protagonisme social, a basar lanostra acció en la recerca del bé comú i a fonamentant-la en els sòlidsprincipis de la solidaritat i la subsidiarietat.
