El Primer Pla d’aquesta setmana el dediquem alpessebre, la representació del naixement de Jesús, que avui perviu ambtransformacions enmig d’una societat secularitzada i sovint ignorant d’allò quecelebra.
El pessebre tradicional, amb les muntanyes desuro, el riu de paper de plata o de vidre, els grapats de molsa fins i tot elsarbres i les plantes és talment un bocí de creació a la llar o a la parròquiaque és, pròpiament la casa de l’església, la llar de la comunitat. En un tempsen què creix la sensibilitat per preservar la natura com a casa comuna, elpaisatge proper del pessebre esdevé un recordatori temporal d’aquestanecessària sensibilització.
I el pessebre pot esdevenir talment un altardomèstic, un indret on la família es reuneix a admirar els petits detalls, acantar nadales, a recitar poemes o a pregar. En les figuretes del pessebre hiha un missatge per a totes les edats: els pastors, marginats del seu temps,però oberts als senyals del cel, el pescador atent al curs del riu de la vida,la noia que porta la gerra i el pa de l’eucaristia, els mags que són els savisque cerquen… I sobretot Josep i Maria contemplant amb tendresa l’Infant diví.És l’Encarnació, el Misteri central de la nostra fe. No deixem de fer elpessebre, encara que sigui amb pocs elements: és una ocasió per fomentarl’enginy i la creativitat.
La portada del proper número és una creació expressaper a Catalunya Cristiana de Cuca Canals, pintora i escriptora, que com aguionista cinematogràfica va treballar amb Bigas Luna i fou guardonada pelmillor guió adaptat. Fa tres anys, arran d’una malaltia important, va decidirtornar a Déu. En aquesta recerca allò que més l’ajuda és fer oracionspictòriques. Es tracta d’invocacions breus: «En el nom del Pare…», «Glòria aDéu a les altures», «ora pro nobis»… sobre suports senzills i quotidians:paper de diari, o una raqueta, unes xancletes, o un biberó… Les escriu ambtraç curvilini inspirat en Joan Miró, amb un color i una vitalitat fora delcomú. És la manifestació del goig de viure. És pura poesia visual. És lamanifestació d’una fe alegre. És la fe del Nadal.
