És una pregunta que ens la fem sovint i que apareix avui amb freqüència en converses d’Església i ens remet directament a la presa de consciència del que som: seguidors de Jesús, empeltats a ell, units a ell. Tanmateix, el seu abast va molt més lluny, ja que afecta moltes persones per a les quals aquest do està passant desapercebut o ha caigut en l’oblit, s’ha afeblit o ha perdut la seva força espiritual original.

«El Baptisme ha marcat la nostra vida fins al punt de fer-ne un signe visible de l’amor de Déu»

La pregunta ens l’haurem de fer sempre sobre si som realment conscients de la dignitat cristiana que tenim; si el fet d’haver rebut el Baptisme ha marcat la nostra vida fins al punt de fer-ne un signe visible de l’amor de Déu; si la consciència de pertànyer a l’Església ens impulsa a fer de la nostra convivència humana una veritable fraternitat entre els qui se’ns ha fet el do de ser fills de Déu, oberts a treballar una fraternitat sense fronteres; si el baptisme és la porta d’accés als altres sagraments i la font del compromís per anunciar l’Evangeli. En definitiva, es manté viu el nostre compromís baptismal?

L’explicació del nostre Baptisme té el seu origen en el de Jesús. Quan acabem les festes del cicle de Nadal, fixem la nostra mirada en l’inici dels misteris de la vida pública de Jesús, que tenen els seus inicis en el seu baptisme. Amb aquesta credencial, que mostra la nostra identitat cristiana, ens llancem a la missió, per fer present Jesús i l’Evangeli entre la nostra gent. Som creació nova enmig d’una societat que ha de ser regenerada de nou perquè sigui una realitat viva la civilització de l’amor.

Deixem que la seva projecció il·lumini la nostra vida, que també va començar en el sagrament del Baptisme. Dia important per recordar i fer present, dia per agrair sempre la decisió presa de centrar tota l’existència en Jesús, a qui veiem a la fila dels pecadors el dia «que tot el poble es feia batejar», a la vora del Jordà. A nosaltres, «Jesús ens bateja amb l’Esperit Sant i amb foc». Vet aquí la novetat que cal acollir, meditar i treure’n conseqüències: la presència de l’Esperit Sant en nosaltres i en el món.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca